Estructura generacional Sauret
Records de na Maria del Mar Sauret Manén:
El meu besavi Francesc Sauret Roca, era metge de l’Hospital de la Santa Creu, que en aquell moment estava ubicat en el carrer del Carme. De solter, havia vingut de Tàrrega per treballar guarint malalts. Es va enamorar de la Teresa Coll. Poques coses en sabem. Els seus pares, que deurien ser rics, van regalar a la jove parella com a dot de la noia, la finca del carrer dels Àngels, prop d’on treballava el seu promès. Des de llavors sempre hi han estat els Sauret
[NOTA: com s’explica a la pàgina Àngels 16, l’adquisició de la finca no va ser una donació sinó una compravenda mitjançant els diners de l’herència testamentària dels pares de na Teresa Coll, principalment].
La Teresa es va morir de part del seu segon fill i la germana d’en Francisco, que era soltera i es deia Rosa, va anar a viure amb ells, a cuidar dels seus nebots. Però un bon dia, degut als llums de gas, es va incendiar una cortina i el nen més petit es va morir a causa del fum. Va quedar, doncs en Josep, el meu avi, el seu pare i la tia. Crec que també va anar a viure amb ells un germà del besavi que es deia Carlos.
En Josep, va voler ser metge com el seu pare, especialitzant-se en el tema de la tuberculosi (…). Quan es va casar amb la Josefina Busquets va anar a viure al Pla de Palau.
Precisament, l’avi Sauret, va preparar el seu doctorat sobre aquesta matèria, a principis del segle XX, tesi que en el futur vàrem poder llegir. Les recomanacions que feia al final encara tenen validesa: no va amagar que era necessari un medicament que fos prou eficaç per combatre-la, medicament que anys més tard va trobar el Dr. Pasteur amb la penicil·lina, ja que es tractava d’un virus infecciós, que es contagia fàcilment, en especial si les condicions d’higiene, alimentaries i ambientals són deficitàries.
Per atendre un malalt en un dia fred i plujós a la nit, es va contagiar i al cap de poc va morir, deixant a la meva avia vídua amb tres fillets, el més gran, el meu pare, de tres anys. (…)
Donada la precocitat de la mort d’en Josep, l’avia Josefina mai va perdre el contacte amb els Sauret i cada diumenge anava a passar la tarda, amb els fills, a veure el seu sogre i la tia. El meu pare sempre va recordar aquells diumenges d’infant i de jove vora el seu avi Francesc Sauret.
Maria del Mar Sauret Manén (Històries d’amor, cap. 6, Els Àngels, 2002). Trobareu el text original complet a Records Mall.