Imatge principal: El convent dels Àngels, que donà nom al carrer i a la plaça dels Àngels.
Per Carles Sauret Manén i Gerard Viader Sauret
La finca del carrer dels Àngels va ser construida en els horts de l’antic convent del Carme, anys després que aquest fou cremat en una de les bullangues històriques que periòdicament sacsegen Barcelona, no en devades coneguda com la Rosa de Foc. Recentment, l’edifici es va tornar un xic famós entre la ciutadania encuriosida al haver-hi una placa – avui desapareguda- que l’identificava com el lloc on es va fabricar el primer iogurt Danone del món. Aquestes històries les trobareu explicades detalladament a l’apartat d’Història d’aquesta web. Més concretament, a dins de la pestanya del barri d’El Raval.
Ara, però volem parlar de l’edifici del carrer dels Àngels com a lloc emblemàtic de la saga familiar, doncs fou el bastió que la família Sauret va establir originàriament a la ciutat comtal. Des de que la finca va ser adquirida, al 1879, fins a dia d’avui, més de 140 anys després, hi han viscut diversos representants de fins a sis generacions consecutives de Sauret per via patrilineal. I, en alguns casos, fins i tot hi han nascut i hi han mort parents. A més, com a curiositat, en tants anys s’hi han registrat alguns fets extraordinaris que no ens estarem d’esmentar. Però comencem per l’inici. Com va començar tot?
Els Sauret, una saga de metges
La branca dels Sauret que dona origen a la nostra família era provinent de Tàrrega, municipi que compta actualment amb uns disset mil habitants i és la capital de la comarca de l’Urgell, a les terres de ponent. Tal i com ha pogut documentar en Carles Sauret Manén a les seves genealogies familiars, aquesta era una família on trobem certa tradició de barbers, com a mínim, des del segle XIX. Els barbers foren una ocupació antiga que en determinat moment s’especialitzà i evolucionà (donada la seva familiaritat amb l’ús d’instruments esmolats sobre les persones) vers el camp de la cirurgia, emparentant-se amb la medicina.
Així, trobem que a la primera meitat del segle XIX, Carles Sauret Monfa era un barber de Tàrrega, que es casà al 1840 amb Josefa Roca Oliva, una dona provinent de Tarragona. D’aquesta unió en naixeria en Francesc Sauret Roca, el 1843, a Tàrrega mateix.
En Francesc seria el primer Sauret que exerciria pròpiament la professió de metge, anant a treballar a l’Hospital de la Sant Creu, que es trobava precisament al carrer de l’Hospital de Barcelona, al barri del Raval. L’11 de gener de 1871, en Francesc obtingué el títol de Batxiller en l’Institut de Barcelona i el 4 de Juny de 1872 es revalidà com a metge-cirurgià en el Col·legi de Medicina de Barcelona.
Sembla ser que al cap i casal del país, el nostre protagonista conegué na Teresa Coll Plans, una noia d’una família benestant de la ciutat. El 5 de novembre del 1873, la parella es casà en una capella a prop de Sant Feliu del Llobregat i s’anà a viure en un pis a la plaça de Santa Anna, actual portal de l’Àngel de Barcelona.
D’aquesta unió, el 20 de gener del 1877 en naixia el primer fill, Josep Sauret Coll, que seria batejat quatre dies més tard a la parròquia de Santa Anna, actual barri gòtic. Un dia abans del seu naixement, però, havia mort la seva àvia materna Francesca Plans Costa (19.01.1877) i exactament un any després finava el seu avi matern, Josep Coll Monal (20.01.1878).
Quedant sense pares, na Teresa Coll rebria una substanciosa quantitat en concepte de legítima testamentària. Amb bona part d’aquests diners, la dona d’en Francesc Sauret adquirí mitjançant escriptura de compravenda, datada del 6 de febrer del 1879, la finca del carrer dels Àngels 16 de Barcelona. Aquesta s’havia aixecat en el solar de l’antic convent del Carme i aleshores era nova de trinca, doncs segons la data que consta a la seva façana, fou construïda l’any anterior: el 1878. La idea seria establir-s’hi amb la seva nova família, en el que havia de ser la casa conjugal, a poc més de cent metres de l’entrada de l’Hospital de la Santa Creu on treballava en Francesc.
Però uns fets tràgics estroncaren els plans de la jove mare, que llavors estava esperant el seu segon fill, marcant per sempre més el moment fundacional d’aquest edifici. El 31 de desembre de 1879, Teresa Coll Planes morí de part, moment en el que nasqué el seu fill Carles Sauret Coll. Per ajudar el vidu Francesc Sauret Roca en la criança de les dos criatures que tenia al seu càrrec, una germana soltera de Tàrrega baixà a viure a Barcelona. Era na Rosa Sauret Roca. Dissortadament, trenta dies després del naixement d’en Carles, el nadó defallí també, sembla ser per causa de la inhalació de fums en un petit incendi domèstic.
En l’herència de Teresa Coll, el seu marit Francesc Sauret fou instituït usufructuari de tots els seus bens, però per la mort prematura del seu fill Carles, heretà també el 50% de la finca dels Àngels. L’altre 50% l’heretà el fill impúber Josep Sauret Coll (més detalls d’aquest testament es poden consultar a la pàgina Sauret Coll). Ara citem les memòries de la Mª del Mar Sauret Manén, que explica retrospectivament la saga dels Sauret al carrer dels Àngels i que ens ajuda a reconstruir aquell episodi tràgic:
La Teresa es va morir de part del seu segon fill i la germana d’en Francisco, que era soltera i es deia Rosa, va anar a viure amb ells, a cuidar dels seus nebots. Però, un bon dia, degut als llums de gas, es va incendiar una cortina i el nen més petit es va morir a causa del fum. Va quedar, doncs en Josep, el meu avi, el seu pare i la tia. Crec que també va anar a viure amb ells un germà del besavi que es deia Carlos. (Històries d’amor, Capítol 6 Els Àngels, 2002).
Segons la documentació històrica consultada, na Rosa viuria amb el seu germà Francesc, per ocupar-se de l’únic fill viu, en Josep. Ella moriria el 26 de maig de 1919 i seria enterrada al cementiri de Montjuïc. D’acord amb la mateixa font, el germà que també viuria amb ells al carrer dels Àngels i que també era metge, no es deia Carlos, sinó Josep Sauret i Roca. Aquest seria enterrat el 21 de juny 1932 al mateix nínxol familiar de Montjuïc.
A més d’en Francesc Sauret i del seu germà Josep, ambdós metges, na Maria del Mar també ens explica que:
Un nebot del besavi [Francesc], Carlos Sauret, es va quedar orfe i era barber de Tàrrega. Quan els seus germans ja van ser crescuts va voler fer la carrera de medicina i va anar a viure a casa del seu oncle a Barcelona. Al casar-se amb la Mercedes Clemares li van llogar un pis. (Capítol 6 Els Àngels, 2002).
El personatge al que fa referencia es tracta d’en Josep Sauret Bonjoch, metge que també treballà a l’hospital de la Santa Creu, fins que va ser clausurat, al 1926. En aquest ambient familiar que girava tant entorn de la professió mèdica, és fàcil comprendre com l’únic fill supervivent d’en Francesc Sauret Roca escollís també d’estudiar medicina, igual que el seu pare, i seguint les mateixes passes que el seu oncle i el seu cosí. Efectivament, en Josep Sauret Coll es revalidà com a metge el 25 de juny de 1903, a l’edat de 26 anys – trenta anys després que ho hagués fet el seu pare, al 1872.
El 14 de Maig de 1906 en Josep es casà amb na Josefina Busquets i Salvany a l’Església de Santa Maria del Mar. La nova parella no s’instal·là al carrer dels Àngels, sinó que ho feu en una ampli pis de l’edifici construït pel pare de na Josefina, en Domingo Busquets Vilà, al Pla de Palau. Aquest edifici es va aixecar també a finals del segle XIX al solar de l’antic Palau Reial, la meitat del qual en Domingo havia adquirit durant la desamortització dels edificis monàrquics durant la 1ª República, al 1874, i que va ser incendiat a la nit de nadal de l’any següent.
Tres serien els fills del nou matrimoni Sauret Busquets: en Xavier (30.05.1907), en Josep (18.09.1908) i na Rosa (23.10.1909). Els tres foren batejats a l’església de Santa Maria del Mar, molt a prop d’on residien; ho feren pocs dies després de les seves respectives dates de naixement. Mentre la família anava creixent, el jove metge prosseguia els seus estudis i el dia 7 de Febrer de 1908 es graduà com a Doctor a Madrid. La seva tesis doctoral seria sobre la tisis o tuberculosi pulmonar.
Malauradament, no havien passat ni dos anys de la presentació de la seva tesi quan, el 27 de novembre del 1909, en Josep Sauret Coll, va morir sense haver fet testament, (ab-intestat). Tot i que no hi ha un registre que certifiqui la causa de la defunció, la tradició familiar al llarg de les successives generacions ha atribuït aquesta mort a una infecció de tisis, que deuria contraure com a conseqüència de les atencions que donava a malats d’aquesta enfermetat, en la qual s’havia especialitzat com a metge. Veja’m com ho explica la Maria del Mar:
En Josep, va voler ser metge, com el seu pare, especialitzant-se en el tema de la tuberculosi (…). Precisament, l’avi Sauret, va preparar el seu doctorat sobre aquesta matèria, a principis del segle XX, tesis que en el futur vàrem poder llegir. Les recomanacions que feia al final encara tenen validesa: no va amagar que era necessari un medicament que fos prou eficaç per combatre-la, medicament que anys més tard va trobar el Dr. Pasteur amb les penicil·lines, ja que es tractava d’un virus infecciós, que es contagia fàcilment, en especial si les condicions d’higiene, alimentaries i ambientals son deficitàries.
Per atendre un malalt en un dia fred i plujós a la nit, es va contagiar i al cap de poc va morir, deixant a la meva àvia vídua amb tres fillets, el més gran, el meu pare, de tres anys. (…) (Capítol 5 El matriarcat, 2002).
(Si s’ens permet un incís en aquesta narració… més d’un segle després, la tuberculosi continua sent un mal que no s’ha pogut erradicar completament de la nostra societat. Tot i que ha estat arraconada, continua present en nivells endèmics entre determinats sectors més desafavorits. Així un besnet d’en Josep Sauret Coll, que també visqué molts anys a l’edifici dels Àngels 16 i que subscriu aquestes línies, col·laborà al 2016 en un estudi universitari sobre la importància del monitoreig de la tuberculosi i altres malalties infeccioses com una política de drets humans a les presos catalanes). Tornem ara al relat de la Mall:
Donada la precocitat de la mort d’en Josep, l’avia Josefina mai va perdre el contacte amb els Sauret i cada diumenge anava a passar la tarda, amb els fills, a veure el seu sogre i la tia [al carrer dels Àngels]. El meu pare sempre va recordar aquells diumenges d’infant i de jove vora el seu avi Francesc Sauret. (…) Sempre va estimar molt aquesta finca, pels records que tenia de petit.
La mort prematura d’en Josep, el meu avi, va fer decidir el meu besavi d’inscriure la finca en el Registre de la Propietat a nom dels seus tres nets. O sia, que el meu pare n’era el propietari, junt amb seus germans, des de molt petit. Encara que l’usdefruit va ser del besavi fins que va morir, i més endavant servia per els nens orfes de pare i administrat per l’àvia [Josefina Busquets] fins que van ser grans. (Capítol 6 Els Àngels, 2002).
El dia 8 de febrer 1925, a las vint-i-dos hores, conseqüència d’una urèmia, morí en Francesc Sauret Roca, al seu domicili del carrer dels Àngels nº 16, principal, a l’edat de 81 anys. En aquest cas, però, no fou enterrat al nínxol de Montjuïc, sinó al cementiri de Sant Andreu de Palomar, en el panteó de la família Busquets, on també s’havia donat sepultura al seu fill Josep Sauret i Coll.
En el que respecta al carrer dels Àngels nº 16, al ingressar en Josep Sauret Busquets a la Companyia de Jesús, aquest va fer el vot de pobresa en data 13 de gener de 1944 i va vendre la seva part de la finca als seus germans Xavier i Rosa per la quantitat de setanta mil pessetes de l’època, que foren pagades mitjançant títols -valors que el propi Josep Sauret deixaria en usdefruit en favor de la seva mare i de la seva germana Rosa i que serien donades en propietat a la Companyia de Jesús.
Els tres germans Sauret Busquets no vivien al carrer dels Àngels, sinó a la finca del Pla de Palau. Tot i això, al 1947 en Xavier hi instal·là el negoci de l’oli als baixos, al 1946, al que s’hi venia dedicant des d’abans de la guerra. Per aquest fet, en Xavier sempre voltava pel carrer dels Àngels Per a més informacions sobre el tema de l’oli, veure:
Així, la “recolonització” dels pisos de la finca dels Àngels per part de membres de la família es produiria a partir dels anys setanta del segle passat, amb la següent generació Sauret. Com que en Josep i la tia Rosa no tingueren descendència, els escollits foren els germans Sauret Manén. Dels deu fills que tingueren en Xavier Sauret Busquets i la seva dona, Angelina Manén Jordana, fins a un total de sis germans han residit a la finca almenys durant una temporada de la seva vida, arribant a juntar-se, en el punt àlgid d’aquest procés – a final dels anys 80 – una canalla de deu cosins. Després s’encetà una diàspora progessiva, però avui dia, alguns oncles i cosins encara hi romanen, custodiant el llegat històric que aquest edifici ha suposat per a la família Sauret. En paraules de la Maria de Mar, la cosa va anar més o menys així:
Quan un del pisos quedava lliure, el meu pare volia que fos per als seus fills i amb els consells del seu cunyat Granell va fer moltes reformes que van durar molt de temps.
A mida que ens vam anar fent grans els fills i els llogaters marxaven o es morien, el pare ens arreglava els pisos per les noves parelles. Era la tradició que havia viscut en el sí de la seva família. (…)
Els meus pares, van passar els dos últims anys al carrer dels Àngels, en el pis del meu germà petit, en Pere, i van morir allí. La Lali els va cuidar molt, encara que la mare desitjava tornar al seu pis de Balmes. Les tardes que podia els anava a veure: tots dos asseguts a les butaques o al sofà i la mare sempre amb alguna cosa per cosir, el ganxet o alguna altra dèria. Potser finalment es va complir el somni del meu pare de retornar a la casa dels avantpassats Sauret. (Històries d’amor, Capítol 6 Els Àngels, 2002). Trobareu el text original complet a Records Mall.
* Article dedicat als familiars que encara viuen i cuiden de la finca.