Forma part d’un capítol de la Novel·la d’en Carles Sauret Manén “La crema del Palau Reial (tocata i fuga de la saviesa),
Adaptant la excursió real escrita pel meu pare el 1922, en el Grup Excusionista Samalusec, canviant el noms pels seu avi en Josep Sauret Roca i el fill en Josep Sauret Coll i na Josefina Busquets Salvany, tots dos pares d’en Xavier Sauret Busquets, el meu pare, tot i que les edats corresponen a les reals i canviant l’excursió uns anys al 1894.
EXCURSIÓ AL TAGAMANENT. EL CAGAMANENT O El NEN AMAGAT. (1894)
En Josep Sauret i Coll ens escriuria la crònica de l’excursió, als 17 anys, que transcrit tal qual
- Ell li diu el “Nen Amagat” si ho llegim al revés ens feia observar.
“A les quatre del mati del 30 de juliol, quan tot just, naixia l’albada ens reunirem a la era de Can Massaguer de Samalús. Mentrestant carregats amb la portaviandes per l’esmorzar, emprenen la marxa pel canto de la “via dels lladres” i seguin drecera avall cap el pinar “Teresa Roc-Fite” de Cànoves.
El nostre guia anava sempre al davant l’Esteve, pagès fill de Tagamanent i resident a Samalús el que reuneix totes les qualitats per pogué ser un bon guia, és de veritat bon home és també de la broma i molt complaent amb tot i amb tothom perfecte coneixedor del terreny sap, donar raó de tot quan s’ofereix a la vista i amb tot lo seu es fa agradós dels qui el rodegen. Si algú, mai necessita un guia que es recordi de l’Esteve i quedarà convençut de ço que diem. Entesos.
A bon pas arribarem a Roc-Fite i seguiren la carreta a Vallfornés. En aquella hora fresca del mati i en aquell indret tan frondós i pintoresc i seguir la carretera, era més que un passeig tot alegra i reposat que no pas una excursió. Cabdalment el nostre camí bordejava sempre la bonica riera de les pedres blanques i llises del gorgs profunds, dels roquissers amb molsa i d’aquella aigua eternament inquieta que esbojarrada riera avall, saltant plena d’escuma damunt les penyes i cantant sempre amb aquella remor tant agradable a les oïdes del home.I era també pel mig del bosc frondós que s’endinsaria aquell camí per la boscúria d’ufanosos alzines i mates verdoses d’herba flairós i flors oloroses, aquell bosc fresquívol i alegra amb el xerroteig de pardals, caderneres, amb refilets de pinsans i reietons.