Imatge principal: Detall litografia antiga del port de Barcelona.
Ruta del Tasajo 1835-1842, Isidre i Joan Busquets Gaffarot
Nota Aquest text és un extracte del capítol novel·lat de la novel·la d’en Carles Sauret Manén “La crema del Palau Reial -tocata i fuga de la saviesa”. Està basat en les cartes originals dels oncles d’en Domingo Busquets Vilà, en Isidre i Joan Busquets Gaffarot, entre els anys 1835 al 1842, quan varen haver de sortir d’Amer per necessitats econòmiques cap a Buenos Aires. Es descriu també la ruta del tasajo, els avituallaments de roba, els vaixells i les rebudes dels parents a l’Argentina, les instruccions a en Josep, el pare d’en Domingo, de com ha d’organitzar la familia que es va quedar a Amer. És una descripció totalment fidedigna als documents familiars conservats.
La fonda dels Tres reis, els orígens de la qual es remunta al segle XVI, havia tingut més noms abans de conèixer-la la primera vegada que vaig entrar-hi, així com també en tindria a partir de llavors: des del Cafè Nou fins a la Fonda Marina. Es trobava al Pla de Palau número 10, fent cantonada amb la placeta de les Olles, el carrer del Malcuinat i el carrer dels Ases, just a sota del pont que duia del Palau a l’església de Santa Maria del Mar. La decoració de l’interior responia a qüestions purament pràctiques, lluny d’ornamentes innecessàries: ampli espai amb taules, billars i sofàs.
Era un indret idoni per dur a terme trobades entre homes de negocis, principalment relacionats amb la mar i les mercaderies, mentre bevien generosament i fumaven amb o sense pipa, o ensumaven rapè. M’era fàcil imaginar en detall la contractació dels Draps que sortien en direcció a l’estranger, les discussions sobre la seva qualitat i el control que exercia la “Hall de Draps”, que estava ben a prop, a mode d’aranzels per l’entrada de mercaderies.
Sovintejava fixar-me en la figura tipus del capità que fumava pipa, amb la seva gorra negra i la barba espessa, amb l’aiguardent a mà, mentre esperava els membres de la tripulació que hauria de contractar per a la propera aventura marítima, repassant mentalment què els diria sobre llur obligacions i salaris, i la particular disciplina que cada capità tenia a bord de la seva nau. Gairebé podia ensumar-li la sal adherida a la pell d’aquelles mans enormes i rugoses, de pell gruixuda com el cuir sense tractar més que pel vent de mar i les ones enmig de tempestes. Ulls menuts i esmolats, mig tancats pel fet de fitar lluny, a l’horitzó, poc acostumats a les distàncies curtes de terra, un món tan inestable com per a mi ho era el poderós oceà.