Rera Palau - Records Sauret

Imatge principal : El Born Segle XVI Sortida de S. M. del Mar.

Les Cases dels Busquets a Barcelona.

Per Carles Sauret Manén, escrit el 27 de Juny del 2020. Dedicat als germans: Joan, Angelina, Montserrat, Josep Mª i Pere.

1. Les cases noves del Pla de Palau, Plaça de les Olles i Rere Palau. Dedicat a les famílies Sauret Busquets, Badell Busquets i Grau Busquets

Fa dies que vull començar a escriure sobre Rere Palau nº 2. I no sabia com fer-ho ni com ordenar les idees i els documents, fins que ahir vaig deixar-me portar pels somnis i els pensaments de la vigília, concentrat amb el tema, i vaig comprendre que havia d’escollir el camí recte i cronològic dels documents que tenia en el meus arxius, ja que en realitat no tenia records de Rere Palau. I vaig arribar a la conclusió que havia d’agrupar les diferents finques d’en Domingo Busquets i Vilà (el meu besavi) No són els records el que recollirem aquí sinó les finques pròpiament dites i els documents que tenim al respecte.

Tenia el record d’haver vist les imatges dels plànols de les cases i quin goig que vaig tenir de gran – ja de ple en les meves investigacions sobre el avantpassats, que em dirigiren a l’Arxiu Administratiu de l‘Ajuntament de Barcelona, ubicat al carrer Pare Caçador nº 1- , quan vaig poder localitzar els plànols que estaven en la meva retina.

Em vaig haver de submergir en els testaments d’en Domingo Busquets i de na Dolors Salvany i en com varen prendre les decisions entre les seves quatre filles: la meva àvia, na Josefina, i les ties àvies Maria Teresa, Carme i Rosa, per saber com va arribar la finca de Rere Palau a les mans de la nostra família i com quedaria repartida entre els germans Sauret-Manén. Amb aquests documents vaig conèixer la nostra tradició familiar de que les grans decisions es prenien per unanimitat sense cap fissura de ningú. T’emociones quan veus les firmes de les quatre àvies en el sorteig dels lots en el repartiment de les finques entre elles o amb la firma de de tots els cosins Busquets per la mort de l’àvia soltera, na Rosa, i no podies ser menys. Nosaltres mateixos portàvem aquesta mateixa tradició, que de forma conscient vàrem seure a la taula per acabar de polir els testament que varen fer els nostres pares i, aquí sí, els records son molt vius: les dificultats no foren poques, però amb la bona fe arribaríem als acords oportuns. L’èxit fou de tots sense cap exclusió.

Els pagarés de la compra dels solars en la subhasta del 1874

Hem de començar amb els pagaments que varen fer en Domingo Busquets i Vilà ( el besavi) i el seu germà n’Eliodor en la compra del Palau Reial en subhasta pública del 1874, durant la Iª República. Dos fets hem de ressaltar: en primer lloc la restauració borbònica d’Alfons XII a finals d’aquell mateix any, que va paralitzar la venda i no acceptava que es fessin efectius el pagaments, ans el contrari que fossin retornats. Per això diferenciem dues columnes en el pagaments que arriben fins al febrer del 1884. L’altre fet familiar va ser la mort de n’Eliodor i la continuació dels pagaments per en Domingo, el qual consta que estava casat en primeres núpcies en el moment de la compra del 1874. La venda es va paralitzar amb l’ajut de l’Ajuntament restaurat i l’ocupació del Palau pels Carabiners per tal d’evitar la possessió del nous propietaris. Tots el plets durarien fins el 1888 (any de l’Exposició Universal), quan es va fixar l’import de la indemnització de la companyia d’assegurances pels fets que portaren a l’incendi del palau, de forma fortuïta o no, pels mateixos carabiners la nit de Nadal del 1875. Els plets els va interposar l’advocat Laureà Figuerola (el que va instaurar la pesseta) a Madrid i n’Ildefons Par (amb despatx al carrer Copons nº 4 pral., a Barcelona). El besavi no va comprar tot el Palau sinó tan sols la meitat – l’altre meitat seria adquirida per uns avantpassats del Mateu dels ferros. El plet sobre la propietat es va guanyar el 1876, ja amb el Palau enderrocat per l’incendi.

El valor del Solar repartit en pagarés, des de el maig del 1874 fins el febrer de 1884, de 20.000, 16.000 i 30.950 pessetes, segons la parcel·la i que varen quedar interromputs des de el maig del 1874 al maig del 1878 degut a la paralització dels cobraments per la paralització de la compra en la restauració borbònica i els plets que va interposar la propietat en defensa dels seus drets, i varen ser de:

Pla de Palau= 309.500 ptes.

Plaça de les Olles= 168.400 ptes.

Rere Palau=200,000 ptes.

Total = 667.900 ptes.

És de destacar que en les condicions de la subhasta s’especificava explícitament que els propietaris es podien fer seus els materials de l’enderroc de l’antic palau Reial.

La primera pregunta que un es fa és com el besavi va poder acumular els diners per la compra, venint d’una família relativament humil. Resseguint les pistes de la tradició oral familiar de les seves incursions per Castella en la recerca de la llana per vendre-la als fabricants catalans, aquestes em varen portar al Museu dels Turull a Sabadell (el famós rico Catalan) on vaig localitzar factures que li va fer en Domingo de venda de llana. Hem de considerar que en aquells temps la industria tèxtil del cotó va anar de baixa pels esdeveniments polítics als Estats Units, el que propicià el ressorgiment de l’industria de la llana.

Llicència d’obres

El besavi, en Domingo Busquets i Vilà, no va construir al mateix temps totes les cases de la plaça Palau lletres E i A, i les de la plaça de les Olles i Rere Palau nº 2; ambdues provinents de la compra en subhasta publica de l’antic Palau Reial, el 1874, abans esmentada. Les primeres de la plaça Palau, la llicencia és del 16 de març del 1875 i la sol·licitud de la llicencia de la casa de Rere Palau i la plaça de les Olles és de 19 de juny del 1883.

Els pressupostos de les obres foren:

Pla de Palau = 33.000 duros = 115.000 ptes.

Rere Palau i Plaça de les Olles = 23.246 duros = 116.230 ptes.

Les condicions de la construcció: contracte de “claus en mà”

Les condicions de les obres firmades per en Domingo Busquets com a propietari, són molt detallades, on s’especifica el Director Facultatiu, en Joan Guardia, i el contractista Jaume Amigó, de data 23 de març de 1878 i un” afegit” del 1 de juny de 1878, per un termini de construcció de 18 mesos, amb una multa per dilació de 20 pessetes per dia.

Més vuitanta set articles o apartats i per una quantitat de 178.500 pessetes en pagaments de deu terminis, amb la retenció pel propietari del 5 % com a garantia dins l’acabament de l’obra i en el últim pagament del 50% en garantia de les reparacions necessàries.

S’especifiquen els tipus de pedra de Montjuïc, així com totes les especialitats i branques de la construcció i de la decoració: els guixaires, paletes, ferrers, manyans, pintors, rajolers estucadors, marbristes, lampistes, emperadors, vidriaires, els especialistes dels poms i miradors de les portes i els picapedrers.

El document inclou tota mena de detalls per: la construcció dels fonaments, les cuines de carbó o de gas amb campanes de fums, el soterranis de la tendes, els pous de les aigües netes i el de les brutes, els safareigs, els dipòsits de latrines, les parets mitgeres, tàbics interiors, el terrat, les mescles per evitar humitats, les rajoles vermelles de terrissaire emmarcades en melis des del primer pis o les de marbre dels pisos inferiors, els passamans, els roda-peus, les canonades, les bigues i columnes de ferro i fusta, d’obra de plom per aigua potable i gas, las comunes, els marcs i porticons de finestres i balcons, frontisses i panys tirador, picadors, aixetes, cels rasos, motllures, papers pintats…

Pel que respecta als materials, que han de ser de superior qualitat, s’especifica en diferents casos les cases, que hauran ser de referència.

Testament d’en Domingo Busquets i Vilà

És curiós analitzar el testament d’en Domingo Busquets i Vilà, fet el 17 de març del 1896. Ell moriria el novembre del mateix any, davant del Notari Antoni Par i Tusquets, fill del que fou el seu advocat en el plets que duraren quasi vint anys en la compra del Palau Reial (en un altre lloc de la web analitzarem la saga dels advocats Par i del propi Laureà Figuerola) i en podem destacar les següents característiques:

Ell protegeix la integritat del patrimoni i s’assegura que no es pugui dilapidar prematurament per part de les seves quatre filles Josefina, Mª Teresa, Carmen i Rosa (el matriarcat, que diríem). Això ho estableix deixant per escrit que que no es pogués distribuir les finques per part de les filles fins que la petita la Rosa tingués 35 anys i a la mort de la seva dona, que es produí el desembre del 1935.
Tot i considerar com hereves a parts iguals a les filles i la seva dona, serà la seva dona la usufructuaria i l’administradora dels bens. Donà plens poders a la usufructuaria fins i tot sense que aquesta hagués de retre comptes a les filles
De les rendes del patrimoni facilita que una part pugui anar a les filles en el cas de casar-se.
No s’oblida de la seva neboda Busquets a qui li adjudica la finca de Sant Andreu de Palomar. Tampoc de la seva cosina de segon grau Vilà, per part de mare i al seu propi empleat. La tradició oral familiar diu que tenia una botiga d’avituallament de vaixells a la finca.

TESTAMENT.

1ª Nomenament de marmessora: Dolors Salvany i Soler, pels temes relacionats amb l’enterrament i pius sufragis de l’ànima. Enterrament al cementiri de Sant Andreu de Palomar.

2º Facultar a Dolors Salvany i Soler pel nomenament de tutors i curadors de les seves filles i organitzar el “consell de família”. I que sigui la titular de la pàtria potestat.

3ª Declaració de tenir quatre filles amb Dolors Salvany i Soler.

4ª Li pertoca a Dolors Salvany la quantitat de 2.666,66 ptes. que va aportar com a DOT, en l’escriptura de data de 1/12/1880, davant del Notari D. Plàcido Contreras i l’usdefruit sobre l’esponsalici de 15.000 ptes.

5ª Llegat a la cosina de 2n grau Joanna Vilà i Canellas (filla del cosí-germà D. Joan Vilà i Granada) la quantitat de 4.000 ptes. que se li entregaran quan es casi o quan compleixi l’edat de 25 anys.

6ª Llegat a la neboda Doña Elvira Molins i Busquets de la casa de Sant Andreu de Palomar del carrer Major nº 22.

7ª Llegat al fillol D. Eliodor Gordi i Molins la quantitat de 2.500 ptes. quan es casi o tingui 25 anys. En cas d’haver d’acomplir el servei militar, dita quantitat se l’hi entregarà per poder redimir dit servei.

8ª Llegat al dependent D. Lorenzo Amorós i Duvany, la quantitat de 2.500 ptes, en cas que encara sigui el seu dependent en el moment de la mort.

9ª Llegat a l’esposa Dolors Salvany i Soler de l’usdefruit de la resta dels seus bens i drets amb l’obligació de mantenir i educar les filles fins que es casin i d’entregar 30.000 ptes en el moment del seu casament.

10ª Institució d’hereves universals a parts iguals a la dona Dolors Salvany i Soler i a les filles: Josefina, Carme, Mº Teresa i Rosita Busquets Salvany, amb les següents declaracions: No entraran en possessió de la 1/5 part, fins a la mort de l’esposa Dolors Salvany i Soler. En el supòsit de contraure matrimoni, l’esposa donarà a cada una de les filles casades i per trimestres vençuts la 1/5 part líquida de les rentes, seguint l’administració a càrrec de l’esposa, sense que les filles pugin demanar cap comprovant de dites rentes.

11ª Prohibició de vendre cap de les finques fins que la més petita d’elles tingui 35 anys (en el cas de que això pogués passar, les altres filles disposaran del dret de tanteig i retracte).

12ª En el supòsit d’impugnació l’hi correspondrà la llegítima.

13ª Prohibició de judici testamentari, designant a Dolors Salvany i Soler com a comptadora, liquidadora, divisió, i adjudicació, en cas de morir la persona que ella pogués designar en el seu testament.

14ª Revocació de qualsevol altre testament, en especial el de 22 de Juny de 1885.

Testament de Dolors Salvany i Soler

El testament és de data del 22 de Abril del 1924, tot i que ella moriria el 31 de desembre del 1935, davant del notari Luis Rufarta i Banus, d’on coneixem el seu naixement a Tarragona i els noms dels seus peres en Magi Salvany i Josefa Soler.

En podem treure les següents característiques.

El compliment imposat pel seu marit de l’entrega de 30.000 pessetes en el moment del seu matrimoni a les filles Josefina, Mª Teresa i Carme.
Segueix amb la tradició del seu marit d’imposar la impossibilitat de vendre fins que la petita assoleixi els 35 anys
Ara els llegats seran pels nets grans de cada una de les branques Busquets: en Xavier Sauret, en Jaume Grau i na Montserrat Badell.
Diposita la confiança en el Notari Antoni Par Tusquets seguint el seu marit difunt com a partidor i liquidador.

Els testaments

TESTAMENT

1ª Nomenament de marmessores a les filles Josefina, Carme, Mª Teresa i Rosa pels temes relacionats amb l’enterrament i pius sufragis de l’ànima.

2ª Declaració de tenir quatre filles: Josefa (vídua), Carme (casada), Mª Teresa (vídua), Rosa (soltera).

3ª Cada una en propietat, dels quadres i tapissos pintats per elles mateixes, respectivament.

4ª Llegat als fillols: Xavier Sauret Busquets, Jaume Grau Busquets, Montserrat Badell i Busquets en la quantitat de 2.500 ptes. cada un: quan entrin en quintes els barons o als 25 anys i, a la Montserrat, quan contragui matrimoni o a la majoria d’edat.

5ª Que l’executor testamentari, designat en memòria testamentària, pagui als llegats en diners.

6º Haver entregat en el moment del matrimoni de les filles Josefa, Carme i Mª Teresa, la quantitat de 30.000 ptes a cada una. També es defineix com a pre-llegat per la Rosa, la quantitat de 30.000 ptes, en el cas de que sigui soltera en el moment de la mort de la testamentària.

7ª Institució d’hereves universals a parts iguales a les filles: Josefa, Carme, Mº Teresa i Rosita Busquets Salvany, que no podran vendre fins que la petita tingui 35 anys. Substitució als respectius fills i entre elles.

8ª Prohibició de Judici Testamentari i amb aquest fi nombra comptador, partidor i liquidador a Antonio Par i Tusquets Notari.

9ª En funció de les facultats del meu marit difunt, nombra igualment a Antoni Par Notari, respecte a la seva herència, com a partidor.

10ª Revocació de qualsevol altre testament, en especial el de 5 de Gener del 1917.

La distribució de les famílies en les cases i els pisos

La política de la família es de que les quatre avies viurien amb els seus fills, primer petits, totes a la mateixa escala de la Plaça Palau. La Josefina i la besàvia als principals, primer separades i després al quedar vídua na Josefina, conjuntament, els Badell al primer pis, al segon els Grau i en Jordi Bosch i na Dolors Grau Busquets. A la tercera planta hi viuríem, ja al casar-se en Xavier Sauret Busquets, els deu fills Sauret Manén, durant molts anys al tercer i els Barrau a l’altre escala, també al tercer. Per últim, la meva germana Angelina Sauret Manén viuria inicialment al quart pis al casar-se amb en Jordi Morera. Per tant, el Pla de Palau és el centre familiar dels descendents d’en Domingo Busquets i na Dolors Salvany.

Adjudicació per lots

Valoracions fetes per n’Isidre Puig i Boada, arquitecte. Aconsellant que, si no hi havia acord, es fes un sorteig entre les quatre àvies. A grans trets, la finca de Rere Palau per la família Sauret Busquets, la finca de la lletra E de la plaça Palau i la del carrer de Canvis Vells nº 5 per la família Badell Busquets i la lletra A de la plaça de Palau i la finca rústica de Samalús per la família Grau Busquets.

En el testament de Rosa Busquets Salvany, que morí soltera, els seus bens quedaren distribuïts en les altres branques: els Sauret Busquets, els Badell Busquets i els Grau Busquets, i tos els cosins signaren sense excepció els acords.

Situació ideal de l’ocupació del pis principal per en Domingo Busquets Vilà i na Dolors Salvany i Soler( els meus besàvis)

Les tendes de Rere Palau

Detall de les cadires de la tenda i exemplar del catàleg de Kohn.

Cantonada Rere Palau amb Plaça de les Olles.

Interior Ca’n Calicó

Mosaic hidràulic de José Fontcuberta al terra de la tenda.

Interior on s’aprecia el mosaic hidràulic del terra.

Restauració de la garita de la porteria. Baixant de l’escala de terracota i pintures. Pintura original. Restauració de les pintures de l’escala i de les portes dels pisos per en Joan Sauret Manén el 2017.

2. Canvis Vell nº 5. Dedicat a la família Badell Busquets.

Carta de pagament

No sabem ben bé quan els Busquets Vilà es varen traslladar de Sant Andreu de Palomar a Barcelona al carrer de Canvis Vells. Si sabem els contratemps que varen tenir a San Andreu de Palomar que ja explicarem quan ens centrem a Sant Andreu i que en Josep Busquets Gaffarot el meu rebesavi) moriria aproximadament el 1854, any de la pesta.

“Ante D. Monserrate Corominas notario público y Real del número y colegio de Barcelona a 26 de febrero el 1853.

Concuerda esta primera copia con su original de que doy fe. Y requerido lo signo y firmo en el mismo día se su otorgamiento”

Certifico que ante mi pasó la escritura el tenor siguiente: En la ciudad de Barcelona a los veinte y seis de febrero de mil ochocientos cincuenta y tres (26 febrer 1853)= D. Anton Jambrú Maestro de Obras per la Academia de San Fernando, Pablo Illa carpintero, y Francisco Vilá cerrajero, naturales y vecinos de esta, los cuales de su espontanea voluntad confiesan y reconocen a D. José Busquets natural de Amer y vecino de S. Andrés de Palomar, presente, que en el modo de que luego se dirá les ha dado y pagado la cantidad de trescientos ochenta y un duros (381 duros 1 real = 1.905 pessetes i un ral ), en esta forma, a saber a Jambrú doscientos vente y tres duros seis reales ( 223, 6 duros= 1.115 pessetes i sis rals ) por los jornales y materiales de albañil, y de los pintor y vidriero e que se hizo cargo; a Illa ciento veinte y ocho duros seis reales (128 duros 6 reales = 640.pessetes i sis rals) por todo lo perteneciente a carpintero y a Vilá veinte y nueve duros nueve reales (29 duros, nou rals =145 pessetes i nou rals) por la correspondiente a cerrajero, cuyas partidas juntas forman la indicada suma de trescientos ochenta y un duros un real (381 duros 1 real= 1.905 pessetes i un ral) invertidos para la recomposiciones útiles y necesarias que dicho Sr. Busquets ha hecho practicar en la casa que tiene y posee en la calle de Cambios Viejos de esta ciudad señalada de número 5, cuyas obras se hallan enteramente explicadas en las cuentas presentadas por los otorgantes que obran en poder de dicho Sr, Busquets. El modo de la paga de los expresados trescientos ochenta y un duro un real es que confiesa haberlos recibido del nombrado D. José Busquets parte en este acto y parte antes de la presente y en dinero metálico. Por lo que renunciando a la excepción de la cosa no ser así y demás e su favor no sólo le otorgan e dicha cantidad carta de pago, si que prometen no pedirle ni reclamarle cosa alguna más por dicho motivo. En cuyo testimonio del suscrito notario, así lo otorgan y firman, siendo testigos D. Manel Llobet y D. Carlos Nadalmay vecinos de esta = Antonio Jambrú y Riera=Pablo Illa=Francisco Vilá= Ante mi Montserrate Corominas Notario.

Concuerda esta primera copia con su original de que doy fe. Y requerido lo signo y firmo en el mismo día de su otorgamiento”.

Llicencia d’obres

Façanes Rere Palau i plaça de les Olles un portal.

Façana Rere Palau nº 2 i plaça de les Olles nº 7

Façana Rere Palau nº 2 cantonada plaça de les Olles 7 calorejada pel propi arquitecte. Projecte

Detalls de les lletres de la entrada a Rere Palau nº 2 sembla una E i una B que podrien ser un homenatge al fill del Domingo mort albat en Eliodor el març de 1885. Façana Plaça Palau dos portals.