Imatge principal: Festes de proclamació d’Isabel II al Pla de Palau, 1833. El Palau Reial, l’Aduana i el templet apareixen il·luminats amb torxes.
Records Mall són uns escrits on la gran dels deu germans Sauret Manén compila moltes de les vivències familiars i professionals i que ens va dedicar als familiars. Els seus fills Gilbert i Gerard ens els varen editar i lliurar post mortem, fet que no oblidarem mai. Gràcies Gilbert i Gerard.
(…) Jo, no tan sols era la gran de la família petita, sinó la gran de la família gran; la gran dels fills de tots el cosins del meu pare, que havien conviscut com a germans a la mateixa casa. ¡Quantes vegades m’ho han recordat: l’Assumpció Badell!, la Mº Dolors Grau! …
(…) Quan estàvem al llit amb febre, demanàvem que vingués l’avia a fer-nos companyia. Per entretenir-nos, en lloc d’explicar contes infantils ens explicava les històries dels avantpassats de la nostra família. Històries que aniré explicant, perquè formen part de mi i que vull transmetre als meus fills.
Quan la Maria del Mar es preparava per complir 80 anys, pretenia convidar els seus germans a un restaurant i va preparar personalment la invitació amb un material gràfic conmemoratu que diu molt de com es veia a sí mateixa, amb què s’identificava i quines eren les seves inquietuds i visió del món:
(…) “Quan ja tocava l’acordió, el meu pare em feia sortir de nit i assentats en un pedrís del jardí i mirant les estrelles [a la casa de Plegamans], volia que li toqués el Torna a Surriento, Santa Llúcia, Rosó… sempre deia aquella frase de Sant Agustí: “que petita és la terra quan contemplo el cel”. Va fer néixer en mi la passió per l’univers. De gran m’he recreat amb Karl Sagan, astrònom, que va propiciar tota una sèrie televisiva, i segueixo amb interès totes les noticies al respecte. Realment, que bonic és l’univers! (Maria del Mar Sauret. Històries d’amor, capítol 12 – La nostra barraca)
Els pilars de la creació, fotografiats pel telescopi espacial Hubble, són columnes de gas i de pols, d’anys llum de llargada, que es troben a la nebulosa de l’Àliga, a uns 6.500 anys llum d’on estem nosaltres. En aquesta imatge es mostren els pilars tal i com es veuen a la llum infraroja. Es pot apreciar com a l’interior de les imponents estructures es revela la formació de noves estrelles, especialment brillants. Esculpits i erosionats per l’energètica llum ultraviolada i els poderosos vents procedents de les estrelles joves i massives del cúmul M16, el destí d’aquests pilars còsmics és la seva destrucció.
La Mall de jove va aprendre a tocar l’acordió i el piano. Tot i que era una afició que, com més passaven els anys, més feixuga se li feia, va guardar fins als seus últims dies les partitures que tenia de joveneta. De gran la seva esquena ja no aguantava el pes de l’acordió i es va comprar un orgue elèctric. El va fer sonar en els funerals i misses de record dels seus pares i un cop jubilada, va seguir practicant, a casa, quan li venia de gust. Una de les seves cançons preferides, que el seu pare li feia tocar i que a mi em va arribar a ensenyar, era el Torna a Surriento.
Podeu escoltar aquesta peça en acordió mentre gaudiu de la selecció de fotografies de na Maria del Mar que ha realitzat el meu germà Gilbert: