Imatge principal: el Rec Comtal davant l’església de Sant Andreu de Palomar.
Com era en Domingo Busquets Vilà, el meu besavi, i el seu pare en Josep Busquets Gaffarot
Per: Carles Sauret Manén.
Tot va començar quan el meu pare, en Xavier Sauret Busquets, en vida – essent jo encara estudiant de dret-, em va donar (això de donar és un dir), em deixà l’escrit manuscrit de la demanda de l’advocat Laureà Figuerola al Consell d’Estat. No era aleshores conscient exactament de quins papers passaven per les meves mans. Això sí, quan vaig capir de le seva importància, els vaig fer emmarcar inmediatament, a vidre i a dues cares: eren sis quadres que vaig penjar al meu despatx. Més tard, ja en la mort de la meva tia Rossita Sauret Busquets, vaig tenir accés a la llibreria de la nostra àvia, Josefina Busquets Salvany, i tot el conjunt de lligats de documentació, ben classificats i ordenats.
No sabia per on començar. A l’inici havia d’anar amb una lupa per poder llegir les lletres manuscrites antigues, fins que finalment vaig descobrir l’escàner i quina gran joia! Podia ampliar amb detall la imatge i anar desxifrant les diferents cal·ligrafies dels notaris i, més difícil encara, les cartes dels avantpassats i aquells documents que, per la seva antiguitat, ja estaven en un estat deficient.
Si les àvies havien guardat documents de més de dos-cents anys, no els podíem llençar com si res i sentia que tenia l’obligació moral de conservar-los i donar-los a conèixer a tots els descendents d’en Domingo Busquets i Vilà.
El garbuix de documents era immens i no en tenia prou amb la tradició oral de les àvies, que si tenia curiositat en saber com es feien els rosaris de sucre, o la manta que guardaven de quan en Domingo anava a Castella a la recerca de la llana, o la foto que tenien, en la llibreria, amb el Palau cremant. Al cap d’un temps, vaig prendre consciència que havia de saber la personalitat del meu besavi per anar traduint els documents que em trobava, i fruit d’aquesta reflexió vaig sol·licitar un estudi grafològic de la seva personalitat que us presento en aquestes pàgines.
En Domingo i el seu pare, en Josep Busquets Gaffarot, eren uns grans homes que es varen haver d’enfrontar a tota mena d’adversitats. En Josep hagué d’intervenir en tots els afers de la seva família a Amer, el poble d’origen, a la comarca de la Selva: des de la migració dels germans que marxaren a Buenos Aires, fins a pagar els deutes que va manllevar la seva mare pels sufragis de l’enterrament del seu marit i un dels fills. En Josep seria professor a l’escola parroquial de Sant Andreu de Palomar i passà el grau d’agrimensor, intervenint com a perit en diferents plets.
El meu besavi, en Domingo Busquets Vilà, com ja s’ha esmentat, realitzava incursions per Castella per compra la llana que posteriorment era revenuda als industrials catalans. Acumulà així suficient fortuna, que li permeté la compra del Palau Reial, conjuntament amb el seu germà Heliodor, durant la Iª Republicà. Com a consqüència, però de la Restauració Borbònica, quedaria anul·lada la venda. El meu besavi conjuntament amb l’advocat de Madrid, personatge de gran rellevància política i la saga dels advocats “Par”, tan vinculats a la família, a Barcelona, va estar amb plets durant quasi vint anys, que acabarien guanyant. Ens hem d’imaginar el tremp i la forta personalitat per no caure en un estat d’angoixa permanent davant d’un litigi d’aquesta magnitud. Per començar, hem d’ il·lustrar la seva personalitat: emprenedor, racional, d’esperit progressista, un home fet a si mateix, realista, defensor de la família i els principis ancestrals. Sinó, veieu i treieu-ne vosaltres mateixos les conclusions de l’adjunt de l’anàlisi grafològic que en varen fer.