Foto principal: Títol Universitari M. Àngels Sauret Manén
Entrevista a la M. Àngels Sauret Manén (M.A.) per dos dels membres fundadors de la Web recordsauret.online (F.W.) en Josep M. i en Carles.
Reunits, en data de finals de maig del 2021, a casa seva al carrer de Balmes amb el seu marit en Jaume, ens tenia preparats diferents papers de la seva tesina i acompanyats amb un te i unes pastes. Vàrem fer el plantejament que ens expliquis els aspectes familiars sobre la seva afició i posteriorment analitzaríem la seva tesi que requeriria un estudi previ dels papers que ens donava.
M.A. Ep!, no és una afició sinó la meva professió i d’ella hi he treballat.
F.W. Comencem pel començament, com neix tot plegat.
M.A. De petita a les monges de Jesús Maria del carrer Casp, ho suspenia tot, meix el dibuix. Jo encara recordo quan éreu uns marrecs i jo us donava les sopes. La família la diferencia de les edats, era molt significativa, i jo també vaig haver d’ocupar-me de les feines domèstiques, encara que no era el meu, sobretot quan la Maria del Mar se’n va anar com a religiosa.
F.W. Tu també tocaves la guitarra.
M.A. Sí, me la van regalar per reis, em feia molta il·lusió, però el solfeig tampoc era lo meu, i va durar de Nadal a Sant Esteve. Jo estava encisada pel color.
F.W. Bé, tot plegat, però tu vares arribar a ser llicenciada a la Universitat.
M.A. Sí, pocs dels germans tenim el grau màxim de la universitat, però tots vosaltres sou més intel·ligents que jo i jo no li dono gens d’importància. Això sí! En el dibuix, la pintura l’oli estic en un nivell superior al vostre, fins hi tot vaig donar classes a la Maria del Mar, al Casal de Jubilats on vaig anar a donar classes, i a la Lali, però l’art surt de dins i no n’hi ha prou amb les tècniques que són molt necessàries i molt esforç per triomfar.
F.W. Ets conscient de la tradició de la família en la pintura.
M.A. Per descomptat us he de dir moltes anècdotes amb el pare, amb ell amb una mirada ens enteníem. Sempre he tingut una predilecció per les pintures i dibuixos de l’avi Pere i de l’altre avi en Josep i els quadres de flors que tinc de l’àvia Josefina que tinc com un dels meus apreciats records. I els dibuixos del pare que tots tenim.
M.A. Un dia amb el papa li vaig dir que no m’agradava com tenia col·locats els quadres a les parets, i ell treu un martell i claus i els vàrem canviar amb les meves indicacions. Els altres membres de la família no se’n varen adonar i nosaltres tot satisfets.
F.W. Tens altres records entranyables amb el papa?
M.A. Sí, per mi era una delícia anar amb ell a la Sala Parés on en comentava els pintors catalans els precursors en Urgell i els: Mir, Nonell i les gitanes, en Cases, en Rossinyol, en Gimeno … Sempre hem destacat les pinzellades i la impressió del color i les ombres.
Foto: Sala Peres
F.W. Les primeres avantguardes en pintura, quines referencies en tens?
M.A. El Favisme d’en Matisse, l’expressionisme, el cubisme, el futurisme, el dadisme, el surrealisme, l’abstracció i l’escola de Bauhaus. Em tindria que prepara per donar-vos les característiques de cada corrent perquè algunes com el dadisme em queden una mica lluny. Les segones avantguardes també en podríem parlar com l’art pop, art informal, hiperrealisme, art conceptual amb noms com en Warhol, Mark Rothko i a casa nostra en Tapies
F.W. Però el nostre pare era un acèrrim detractor d’en Picasso.
M.A. El Picasso té una gran evolució dins de la pintura. Aquí intervenen altres factors sobre tot el religiós. Ell, el nostre pare hi estava en contra, ja que desfiguraven l’obre del Senyor. Ell no entenia les avantguardes del surrealisme, el cubisme… Quan passaven per la Catedral davant dels murals de Picasso sempre el desprestigiava. Ell no podia entendre l’art abstracte però jo si, i a més a més l’he estudiat.
F.W. Et veuries en forces per interpretar el Guernica de Picasso.
Foto: Güernica.
M.A. Oh! I tant, tinc llibres al respecte i en una propera trobava el discutirem. Tal vegada vosaltres em podreu ajudar en la simbologia que està plena dels bombardeigs com: el colom amb l’ala trencada, la flor, el minotaure, la dona amb el seu fill mort en braços, la dona que s’escapa de l’incendi, El cavall amb una llança travessada, el quinqué de l’esperança. l’aire fresc que entra per la finestra, el soldat esquarterat… tot en tons negres i grisos. I parlarem de la composició.
F.W. Bé, tornem a la teva vida d’artista. He observat que el títol te’l donen el 15 de febrer del 1982, ja en temps del Rei Juan Carlos I, són molts anys de diferència, no?
M.A. Sí, en casar-me amb el Jordi la meva vida va canviar completament. Vaig tenir tres filles, el meu joiell… Vaig passar per diferents etapes. Sempre vaig inculcar a les filles el color i les formes, però no sempre tenia la comprensió familiar, i em pagava les classes com podia, l’únic que m’entenia era el pare. Vaig acabar la carrera quan estava separada, i tenia trenta-nou anys, com comprendreu no va ser fàcil.
En primer lloc vaig anar una temporada a l’Escola Massana on també hi va anar el nostre germà el Xavier i més tard a Belles Arts primer al carrer Avinyó i després de la interrupció matrimonial, a Belles Arts de la Diagonal
A la Diagonal Vestíbul carrer AvinyóFotos: Belles Arts.
Us he de dir que els anys de la facultat van ser els més feliços de la meva vida pels companys i les matèries que estudiàvem, no sempre fàcils, ja que no totes les assignatures m’eren fàcils. Vaig donar classes de dibuix durant molts anys (17 o 18 anys) a un collegi de l’Opus, no vàrem acabar molt bé, ja que em varen acomiadar i jo em vaig acomiadar d’ells dient lis que el mateix Déu ens jutjaria.
També vaig donar classes a un Casal de Vells a les Corts, on varen venir la Mall, com us he dit.
F.W: I de les amigues de la facultat?
M.A. Uf! Hi ha de tot. Jo no he volgut dependre d’elles, sempre he tingut la meva llibertat. I quan hi ha homes pel mig, la cosa es complica.
F.M. A tu no t’agradava la història, No?
M.A. No, és clar!, també la suspenia, però la història de l’Art és una altra cosa, i he anat comprant llibres al respecte. Les impressionants imatges dels Egipcis i del Romànic, les escultures gregues que tants models vàrem fer servir per als estudis de dibuix, el Renaixement inacabable, la pintura francesa i l’holandesa i les tendències actuals… Ja us donaré el llistat de la meva biblioteca.
F.W. Et sona Kandinsky?
M.A. No tan sols em sona, sinó que va ser el llibre de capçalera per la meva tesina, com podreu observar en la bibliografia que vaig utilitzar “De l’espiritual en l’art. Punt i línia sobre plans”. Ell és el pare de l’art abstracte. I va ser la meva guia per analitzar la meva obra que tot i ser figurativa parteix d’elements abstractes: del quadrat, el triangle i el cercle com si volgués trobar l’essència de la composició i les seves forces.
Foto: Kandisky
Jo estava intrigada on podia trobar l’espiritualitat en les formes geomètriques. Era com trobar l’art metafísic. I d’aquí els meus quadres tenen unes estructures internes.
F.W. Però la pintura t’agrada o no t’agrada, No?
M.A. Sí, en l’art pictòric no és la paraula la que ens guia, sinó les sensacions subjectives, la percepció de la vista, per això el segon llibre de la bibliografia és “Art i percepció visual” d’en Arnheim, Rudolf. Com a psicologia del procés visual.
Foto: Arnheim
Per tant en el procés d’interpretació de les meves obres vaig arribar al procés de descobrir els elements profunds de les obres seguint l’esquema del disseny gràfic, (Germni-Fabris) consistint en diferents capes dels elements trigonomètrics i les forces que les desplacen, que sobreposades explicant les tensions de la composició figurativa i els espais.
Foto: Germni-Fabris.
F.W. Quins elements vas escollir i vares descompondre, en els elements que ens dius.?
M.A. Primer “Tamborets en equilibri”, segon “Bicicleta penjada a la paret” i tercer “Cercles helicoïdals de filferro”.
Foto: Tamborets Foto: Bicicleta Foto:cercles filferro
M.A. La tècnica consisteix en una primera foto del quadre i amb paper de seda les diferents estructures trigonomètriques i els seus espais. Encara que el procés lògic és l’invers, primer l’estructura i després el quadre.
Imatges de les estructures
Tamborets Bicicleta Filferros.
F.W. Tots tenim quadres teus i el que impressiona són les Pinzellades i els Colors.
M.A. Sí, aquesta és la meva particularitat, però en la tesina no vaig abordar la part cromàtica que ho vaig deixar per més endavant, utilitzant en l’estudi colors càlids com marrons i ocres. Però podríem fer una anàlisi teòrica dels altres colors freds i els rogents de la paleta, i la seva intensitat de les pinzellades que sempre intento que siguin fortes, i que puguin impressionar al receptor, és com em surt de la meva ànima…
I per què una línia pot ser viva o morta, com diria en Kandisky?
F.W. El teu estil és figuratiu, No?
M.A. Sí, així és, en paisatges i figures, d’art abstracte pròpiament dit no n’he fet; sembla fàcil, però és molt complicat. A qui a Catalunya tenim grans representants que sempre m’han agradat com en Miro, en Tapies, Cuixar, Therrats, Guinovart, però no em sento capacitada per interpretar-los. El referent és la revista que varen, alguns d’ells, crear del Dau al Set.
F.W. Per acabar que en penses dels nets que d’una forma o altra segueixen dibuixant o pintant.
M.A. És una satisfacció que aquest interès no es perdi i no tan sols en el cas del meu net, en Albert Sala i Morera, fill de la Marta que fa com caricatures i ha obtingut premis, sinó en altres cosins d’ell com la Laia Sauret Sarrà que també va fer Belles Arts i va fer un màster de titelles.
M.A. Seria bo que els hi féssiu una entrevista, com la que em feu a mi…
F.W. De petita et deien Angelineta, a la tesi firmes com Angelina, i ara et fas dir M. Àngels, per què?
És una forma de diferenciar-me de la mamà Angelina, d’una forta personalitat.
F.W. És una llàstima que no puguis seguir els articles familiars de reocordsauret.online, pretenen que les noves generacions disposin d’uns instruments de les nostres arrels familiars. I aquest fi també participant la teva filla l’Anna, la filla del Pere la Laia, i el fill de la Maria del Mar, en Gerard.
M.A, Si segueixo el que puc a través de la filla.