La tia Angelina per: Maria Àngels Manén i Folch
Tinc bastants records de la meva tia Angelina, germana del meu pare Josep, i miraré de fer-ne pels seus fills, i néts un escrit que els ajudi a recordar els seus i potser a afegir-ne alguns de meus inèdits per a ells.
Era simpatiquíssima i es feia molts tips de riure per a qualsevol cosa; amb la meva mare Maria Rosa FoLch s’avenia i parlaven i reien alhora.
Però potser val la pena que jo evoqui alguns fets de la vida de la tia Angelina de quan amb la colla d’estiu, de joves, es relacionaven.
Sé que amb la colla de Plegamans havien fet teatre i que la tia Angelina representava molt bé papers de còmica. Recordo un nom d’una d’aquestes obres del meu avi, en Josep Maria Folch i Torres, “D’aquesta aigua no en beuré” que la meva mare m’havia explicat que l’Angelina assumia el paper de la senyora Manuela, que flirtejava amb un personatge gran que s’anomenava senyor Mirons. I que havia fet riure molt l’auditori quan li deia i li somreia dint-li “ Mirons, Mirons” i ell li responia «Manuela Manuela”, de manera encaramel·lada. I com amb la mirada i el gest acompanyava la seva coqueteria. Molt bona actriu va ser.
Si no recordo malament, de casada, ella, i adults tots els altres personatges, a Plegamans, van representar a questa mateixa obra citada al teatre de Poble, no al teatre del jardí de can Folch. Com una evocació dels seus temps de joventut.
En recordar que va ser una bona actriu i , en concret, en recordar el personatge que ella representava molt bé evoco la meva cosina , la seva filla gran Maria del Mar, que també havia representat un paper similar coquetejant amb un personatge una mica gran, el senyor Descamps, d’una obra del fill d’en FOLCH I TORRES, en Ramon Folch i Camarasa. L’obra es titula “L’unica táctica” i el personatge que representava la senyora coqueta que el vol conquistar era la senyora Florentina, que l’encarnava perfectament la Maria del Mar. En aquest cas la senyora Florentina, abans d’entrar a l’escena, que afigurava un jardí on el senyor Descamps volia descansar i fer la migdiada, una casa d’estiueig, ella des de la reixa del jardí per cridar-li l’atenció feia un “cucut cucut” molt graciós per semblar un ocellet que venia a veure’l. La Maria del Mar a’hi lluïa representant aquest personatge, que empipava molt el Sr. Descamps, que no es deixava conquistar, i que quan ella sortia de l’escena l’anomenava no un ocellet graciós sinó una puput.
Demà que seria el sant de la tia Angelina l’evoco, i vull tenir molt present l’alegria que ella encomanava, cosa que amb la feina que va tenir a la vida, i preocupacions que segur que l’acompanyaren , té molt de mèrit.
A ella el meu record junt amb el de la seva filla gran, la Mail.
Maria Àngels Manén i Folch