Imatge principal : Sant Andreu Palomar
Sant Andreu de Palomar ara és un barri de Barcelona – això sí, amb molta personalitat, però no sempre ha estat així. Quasi tots els pobles principals del pla de Barcelona quedaren finalment agregats, el 1897, després d’un llarg procés evolutiu, al terme municipal de Barcelona, no sense oposició dels andreuencs, que van interposar recurs. Els sis pobles foren: “1 Gràcia, 2 Sant Martí de Provençals, 3 Sants, 4 Sant Andreu de Palomar, 5 Sant Gervasi de Cassoles i 6 les Corts”. Naixia la Gran Barcelona, fruit del procés especulatiu i de la industrialització. Més tard serien agregats 7 Sarrià, i 8 Horta, ja en ple segle XX.
Per tant, ens centrarem en l’època d’En Domingo Busquets i Vilà, el nostre besavi, que hi va néixer el 1832 i que hi seria enterrat al Panteó, que ell mateix faria construir, el 1896.
Hem resumit els familiars que hi varen viure, una descripció del poble com un amfiteatre davallant cap a migjorn, seguint el transcurs de les rutes romanes que procedents del Vallès anaren aglutinant els barris i les masies dels voltants com a centres de producció agrícola. Terra agrícola per excel·lència que amb els seus recs i sèquies donarien entrada a la industrialització del poble. Lloc estratègic per la proximitat a l’entrada a Barcelona, seria el teatre d’operacions dels principals esdeveniments, com l’inici del Corpus de Sang del 1641 i les incursions de les tropes en la Guerra de Successió del 1714, les guerres carlines dels matiners i les diferents revoltes, com la de les quintes… Sense oblidar l’ídol del poble el Noi Baliarda.
Tampoc no podem oblidar que durant pràcticament tot el segle XIX, familiars Busquets – els nostres avantpassats, tingueren una vida molt activa en el poble com dóna fe els documents que ens han sigut llegats per les nostres àvies, des de la professió de professor i agrimensor del pare d’En Domingo, En Josep, i els ajuts econòmics de la mare Na Francisca, per la compra de la casa del carrer Major, al traslladar-se des de la rectoria, ubicada en el centre mercadal, prop de l’actual plaça Orfila i totes les relacions amb el mossèn En Domingo Bové. I encara ara és viva la nostra presencia en el Panteó familiar, que al llarg del segle XX ha recollit les despulles dels nostres estimats familiars, i que en les antigues guies de Barcelona apareixia el carrer Busquets dels nostres avantpassats al costat del cementiri. Gairebé cent quaranta anys del panteó, ara en fase de rehabilitació.
Panteó Familiar
En Domingo Busquets construeix un Panteó Familiar en el Cementiri de Sant Andreu Palomar.
Enterraments a Sant Andreu de Palomar
Maria del Mar Sauret Manén que morí en pau a Barcelona el dia 15 de juliol de 2019 a l’edat de 82 anys.
Sempre la casa neta a la Plaça Palau i a Palau de Plegamans.
Uniformes i llibres a punt per començar un nou curs.
I any rere any un altre germà o germana formant aquesta família nombrosa Sauret i Manén que anys més tard s’ha multiplicat de fills, filles, néts i besnets …
De coneixements i informacions alguns d’ells, deixen herència cultural.
Avui visitem el Panteó de Sant Andreu. Net, polit i reconstruït , quin goig!
Fem homenatge als nostres avantpassats Que aquí van ser enterrats.
A mi em surt del cor un especial record cap a tu Maria del Mar, alies Mall .
Fa poc aquí et varem portar complint la teva Voluntat.
I sento com i quan has volgut aquesta netedad i pulcritud d’aquesta nova estança que has volgut. Cos i ànima som …
Em somrius des de on estàs en aquesta estona de silenci que porta cap al més enllà …
L’aire i fulles de tots colors que cauen en aquesta tardor potser ens diuen , entre altres coses, la vida fràgil de cadascú que tard o d’hora una nit… o dia… aquí… en aquest cementiri ple d’ànimes com tu volarem …cel amunt!
Així , doncs , petita i gran pregària cap a Déu Creador. El nostre Salvador Misericordios. Per retrobar-nos en Nova Vida Amb la Fe, l’Esperança i Caritat que ens fan de guia en aquest pelegrinatge dins un món planeta terra que és petit com gra de sorra en aquest univers immens , infinit…
Més val una imatge que mil paraules… Acabo.
Fins aviat Maria del Mar.
La teva germana Montserrat. 1-Nov.-2020
