El piano de n’Angelina Manén Jordana

Imatge principal: El piano de l’Angelina

Records de na Maria del Mar Sauret Manén:

Mans petites, lleugeres, hàbils.

La meva mare, l’Angelina Manén Jordana (1912-1993), era petita i rodoneta i també ho eren les seves mans. Mira si n’eren de petites que quan era joveneta va plantejar al seu pare que volia fer la carrera de piano, i vinga l’avi Pere li va comprar un piano i la va matricular al Liceu. Va tenir com a mestre al Sr. Zamacois, molt conegut per la seva virtuositat; ella ens en parlava quan recordàvem històries de la seva vida. Al principi aquesta carrera no és difícil, però al cinquè curs s’exigeix molta habilitat per arribar a les octaves. Ella havia d’agafar les notes per sota del teclat perquè la seva mà era petitona. Aquestes dificultats la van portar a plantejar-se de deixar la carrera i li ho va dir al seu pare. La resposta d’aquest va ser categòrica:  “Angelina, el que es comença, s’acaba”. I tant si va acabar la carrera! …

El piano blanc de l’Angelina Manén a Matadepera, anys 70.

El record més bonic que guardo de les estones musicals, es quan, al anar-me’n a Colòmbia, em va fer seure al costat del piano i em va dedicar un tros de “Madama Butterfly”, aquell tros que cantava la Maria Callas amb tanta dolçor en el moment de la despedida del seu fill. Aquella partitura no li vaig sentir mai més, però si la vaig trobar després de la seva mort. Al cap d’un any, a la missa recordatòria, jo li vaig tocar “Madama Butterfly”. En aquest moment era la filla que s’acomiadava de la seva mare.  De vegades la toco a casa meva pensant en ella.

Quan va tenir els seus fills casats, donava classes de piano a nens i nenes i més endavant quan el pare estava malalt li tocava cançons: El llac de Como, cançons catalanes, havaneres de les que es canten en el festival de Canet de Mar, napolitanes… Al meu pare li agradava molt “Rosó” i la cantava al costat de la mare; així passàvem les tardes de diumenge. En el seu enterrament li vaig dedicar l’Adagio d’Albinoni i la Vall del Riu Vermell.

Maria del Mar Sauret Manén (Històries d’amor, capitol 2. Les mans de la mare). Trobareu el text complet a Records Mall