L’avi Pere Manén (1879-1967) va passar la major part de la seva vida laboral en la impremta que ell mateix aixecà i tenia una certa inclinació per les lletres i les arts plàstiques. L’afició per les lletres impresses i la poesia certament l’heretà del seu pare, el notari Josep Manén Masó (1845-1897), que segons les memòries de la Mall, era també un home romàntic, poeta i amant dels llibres.
Avui dia, ens han arribat versos que escrivia pensant en alguns dels seus descendents (fills i nets) en dates assenyalades: aniversaris i comunions, concretament. És el cas dels tres poemes que us anexem a continuació:
Quinze anys de n’Angelina Manén Jordana (filla), 1927
Primera comunió de na Maria del Mar Sauret Manén (neta), 1945
Primer comunió de na Montserrat Sauret Manén (neta), 1952
La devoció per la religió catòlica de l’avi Pere també quedà palesada en la capelleta amb una verge que instal·là en un racó del jardí de la casa de Palau de Plegamans que havia constuit. Posteriorment, aquesta capelleta seria reubicada a la torre de Matadepera.
