4. Inici segle XVII. S’inclou la Duana
A finals del segle XVI i començament del segle XVII s’instal·laria la Duana, substitutiva de l’edifici “ General”, que estava al mig d’aquesta Plaça i que fou derruïda durant la guerra amb els francesos.
Primeres grans reformes del segle XVII. Donarien pas a l’estructura del Palau, que es varen haver de fer després de l’incendi del Pastrim, el 1608, quan l’edifici encara tenia la Duana. Tres foren els mestres d’obra: Pere Matheu per les obres de la Duana; Pere Donadeu (Sala d’Armes); Francesc Socies (Duana) per les parets exteriors de la Duana, les sis voltes grans dins de l’estança principal, l’escala de cargol per pujar al sostre (1618). I les dues parets del claustre al centre amb el pou (1615-1620).
-He sentit a dir que en aquesta època son l’origen de les gelosies de fusta.
-Efectivament! En aquestes primeres reformes van néixer, al 1615, les gelosies i els miradors o tribunes construïdes pel fuster Jaume Riera, en la Sala d’Armes, que després es difongueren per tota la ciutat sobretot en convents i esglésies, i que tenien per finalitat la de veure i observar des de dins, sense esser vist pels de fora, donant un caire totalment mesquí, i que tanta animadversió contra elles, es produí a tota la ciutat.
-Per tant, seguint aquesta tradició de les gelosies es va passar als miradors laterals.
-Sí, si! i jo vaig dissenyar la galeria a les cases noves que després m’ha copiat tota la burgesia en les cases de l’Eixample.
5. Mitjans Segle XVII. Palau dels Virreis, reforma de Fra Josep de la Concepció,1663
– En aquest període es produiren reformes, al ser requisat el Palau al finalitzar la guerra dels segadors, per ser la residencia dels virreis.
-Des d’aquell moment la propietat ja no seria del Consell de Cent de la Ciutat, sinó de la monarquia forana: primer dels austríacs i després dels borbóns.
-Aquesta és la gran reforma que coneixem?, em pregunta en Francesc.
-Sí, és precisament dels únics palaus històrics que en tenim detalls del seu interior. Li vaig respondre.
-Fou la residència dels Virreis, des de l’entrada victoriosa amb les seves tropes en Joan Josep d’Àustria, fill bastard de Felip (IV), un cop fanatitzaria la guerra dels Segadors o de Secessió, durant la qual i per un període de temps, estiguérem sota la protecció del Rei francès Lluís XIV, i que seria requisat el 1654, degut a que incloïa la Sala d’Armes. Amb anterioritat, els Virreis s’allotjaven al barri de Sant Francesc, al carrer Ample. Joan Josep d’Àustria es dirigí a la Diputació General exposant la necessitat de fer-hi obres.
La propietat de l’edifici passà d’ésser municipal a mans de la monarquia, degut a què el 1654 (el 3 de gener 1653 fou suprimida la sala d’armes), i fou requisat pel Rei Felip IV, com a mida repressora. Desprès de requisar les armes,requisaren el propi edifici que les acollia, limitant la possibilitat de què en un futur fos utilitzat pel mateix objectiu. A més, el poble català no fou favorable a la monarquia forastera i en cap moment volgué abillar un edifici adequat pels “sotstinents” o Virreis com a representants dels reis castellans…
-Un dels dietaris que he recollit de l’època, d’en Joaquin Manuel de Moner, ens descriu els esdeveniments, en els que també foren enderrocats la Torre Nova i la capella de Montserrat, de la següent forma:
”En 1662, essent consellers Mestre Joan Martí metge, Mestre Jordi Carreras metge, don Galceran de Cordellas, Pere Pau Vives mercader y notari, Martí Miró apotecari y Pau Dalmases paraire, pera tenir lo senyor virrei la sala de las armes, ha desfeta dita sala y posada aquella á modo de un Palacio, prenent també las estàncies de abaix, que la ciutat tenia per recollir sos grans y dels ciutadans y forasters que aportaven blat per vendre, en la plaça del Blat, y per provisió de dita ciutat, y aixis ha rodat dita casa de balcons de ferro per fora que á la vista apar una gran cosa i no es lo que apareix, la cual sala de armes fou començada al primer de juliol de 1598. Així mateix ha manat derrocar la Torra Nova que estaba fabricada entre dita sala de armes y pescateria, que era per guarda del baluard de Mitjorn, que vuy no se hi coneix senyal de torre, ab que ha fet molt bona obra a la capella de Montserrat que dita torra si estava devant, y la desferra ó pedra de dita torra sa ha portat al moll per allargarlo”
La primera reforma per instal·lar els Virreis, es portà a terme, entre el 1663 i 1688, per Fra Josep de la Concepció una vegada expropiat per Felip IV. La seva distribució inicial era:
Planta Baixa: Era porticada en la part interior del pati, i s’hi trobaven les dependències del servei i criats, i les habitacions reservades als usos oficials com eren la Secretaria, sala de Comptes, sala del Consell, amagatall per poder escoltar les reunions que tenia el Consell el l’escala que porta del consell al primer pis, com una doble cambra en les escales per baixar-hi. Una escala principal, pel pati, que unia els pis principal on es trobava el pou en el centre. Quatre entrades pels carruatges a cada un dels costats del Palau.
-Possiblement en aquet amagatall es podia sentir la conversa del complot d’en Joan Josep d’Àustria contra la seva madrastra.
Pis Principal: Que s’hi accedia per la escala noble del pati composta: pels despatxos i altres estàncies oficials com: La peça de les Audiències, la peça dels Cavallers, el saló de la Guardia i el Saló de Festes, que destaca per les seves dimensions i amb una altura superior a les altres habitacions, donant a la façana principal, i les habitacions del Virrei i de la Virreina amb un petit oratori. Últim pis: Utilitzada per les habitacions nobles i estàncies pel seguici dels virreis i del servei. Així mateix va tenir diferents galeries, aprofitant l’alçada doble de la Sala de Festes, i una glorieta al costat mar, que serveix de mirador, i per últim les oficines.
El primer virrei que s’hi instal·là fou el Marqués Olias i Mortera virrei, entre el maig de 1656 i el gener de 1663. Entre el 1663 i el 1668 fou reconstruït el Palau, pels virreis Castel Rodrigo i el Duc d’Osuna, segons els dissenys i traces de Fra. Josep de Concepció. Una tercera làpida ens certificà els fets, col·locada a l’esquerra de la porta principal:
Gravats de Maties Jener: Sala de festes, 
secció vertical i planta baixa
“PALACIO QUE HIZO Y ACABÓ EL EXMO. SOR. DUQUE DE OSUNA, VIRREY Y CAPITAN GENERAL DEL PRINCIPADO DE CATALUÑA Y CAPITAN GENERAL DEL EXERCITO, EN SEPTIEMBRE DE 1668, DIOLE PRINCIPIO EL EXCMO. SOR. MARQUES DE DE CASTEL-RODRIGO, SIENDO VIRREY Y CAPITAN GENERAL DE ESTE PRINCIPADO, Y EN AMBOS TIEMPOS VICE-CANCILLER DE LA CORONA DE ARAGON EL EXCMO. SOR. D. CRISTOVAL CRESPI DE VALLDAURA DE LA JUNTA DE GOBIERNO”.
Els elements simbòlics que apareixen en les seves traces, immortalitzant els elements dels mestres d’obra amb: l’escaire, la plomada, el compàs, la ballesta per mesurar les altures i la vara catalana, mesura de longitud vinculada a la iarda del megalítics, que fou descoberta observant el planeta Venus.
-L’estrena del Palau, pel Duc d’Osuna, ens la descriu aquest paperot mig apergaminat, seguint el text d’en Moner de Fonzt:
“Dissabte á 3 de novembre 1668, entre les vuyt y las nou de la nit, torná á la present ciutat lo Excm. Senyor duch de Ossuna virey, la duqesa, filles y família, que havia dies que era á Arenys de Mar per lo posar á mar un vaixell molt gran, que se havia fabricat allí, per la armada real. Vingué per mar embarcat ab tres galeras de Espanya, que eran romasas assi, y al desembarcar, lo Baluard li feu salut ab bala, y sen aná á posar al Palacio nou. Li han fet tres dies diversas festes de cavalls y lo ultima dia corre de toros, en festeix de la mudada al dit Palacio nou. Comensaren dites festas á 6 de noembre, dia del gloriós bisbe Sant Sever, llansant veu se feyan per complir anys lo rey N.S. que Deu guarde”
La planta baixa construïda amb pedra, amb tres cossos verticals, amb arcs de mig punt tot voltant el pati interior amb el pou a manera de claustre amb dotze pilastres, amb permòdols, i l’escala principal de grans dimensions per pujar al pis principal. En aquesta planta primera, les finestres amb gelosies de fusta, i el segon pis fet també amb un material d’obra coronat amb una coberta de dos vessants amb gerros al capdamunt i embigat de fusta i teules vidriades a tot el voltant del edifici i en el seu interior el terrat, tot ell amb una balustrada amb pedestals i boles de pedra, tant en el pati interior com els voltants exteriors del Palau.
-Si parem atenció a la construcció ja d’aquella època entendrem l’incendi del 1875. Recordant, la construcció, em va ser més fàcil molts anys després entendre l’incendi del 1875. Degut a que al iniciar-se l’incendi en la part alta de l’edifici, a la part esquerra tot cremaria molt rapid, al llarg de tota la façana per l’embigat de fusta i seria molt fàcil l’esfondrament dels pisos alts pel material d’obra. Li vaig comentar al Francesc que feia cara de no entendre-ho.
-La Gran Sala de Festes, aquí la té.
-Què boniques que són aquestes litografies i amb quin detall! – em diria en Francesc tot admirant-les.
-La Sala de Festes, pràcticament a tot el llarg de la façana principal, tenia una coberta de volta sobre arcs escarsers creuats amb llunetes, als seus extrems, unes tribunes interiors de fusta, a les que s’hi entrava pel pis superior, i les tribunes exteriors, a les finestres en la façana principal amb gelosies de fusta. Tot a dins complementat amb el mobiliari, canelobres adossats a les parets i ple de tapissos. Al final de la Sala, al costat de mar, el cadafal solemne amb poltrona, per les recepcions dels virreis. Presidien la sala l’escut de l’Àguila bicèfala, símbol de l’Imperi i l’escut dels Austríacs i el del Duc d’Osuna, virrei en el càrrec en el moment de finalitzar les obres.
-L’edifici de grans proporcions constava de quatre entrades. Una per cada un dels costats i disposava d’un pati interior amb un pou pel subministrament d’aigua, -li comento a en Francesc.
-Serà, més tard, residència dels Virreis. fins el 1714, quan aquests seran substituïts pels Capitans Generals de Catalunya, si exceptuem el període de residencia de l’Arxiduc D’Àustria, i al cap i a la fí, essent la residència dels borbons. Li vaig comentar treient unes notes soltes que tenia.
El 1677, en Francesc Via ens deixa una litografia del Palau amb la festa barroca en honor de Joan Josep d’Àustria, amb la carrossa i tota una processó d’alabarders, membres de la cort, la reina amb el seu estendard, els membres eclesiàstics, “l’alcaide” i les representacions del poder amb l’ós i els garrots.