6. Segle XVIII. Passadís del Princep Jordi, 1700
El 1700 es construí un passadís com a galeria, en temps del Virrei Príncep de Darmstad, que anava des del costat esquerra del Palau fins a l’interior de de Santa Maria del Mar, passant pels carrers Plaça de les Olles, carrer Malcuinat i pel Fossar de les Moreres, travessant els murs de l’església, fins arribar a la tribuna reial.
-El Princep Jordi fou molt estimat pels catalans durant la Guerra de Successió Espanyola. Va comandar la conquesta britànica de Gibraltar. Fou un acèrrim en contra del absolutisme i va dirigir els vigatans.
-Si però el seu enterrament va ser al Josepets de Gràcia, després de ser ferit, el 1705, al intentar alliberar Montjuïc del Capità General Velasco.
Durant els aldarulls del 1835, aquest passadís que anava des del Palau fins a la tribuna reial, a dins de l’església de Sta. Maria del Mar, serviria per a l’entrada dels avalots, quan assassinaren el general Bassa. Posteriorment, seria inutilitzat. La tribuna reial és d’estil plateresc, amb escuts, que representen: la casa reial, la Puríssima Concepció i l’escut de la Junta d’Obra de Santa Maria del Mar.
7. Segle XVIII. Guerra Successió. Reis i Capitans Generals
-Dos reis en un mateix Palau. Li vaig comentar a en Francesc.
Durant la Guerra de Successió amb Felip V, que es casaria a Figueres i estigué allotjat al Palau. La seva dona, Mª Luisa Gabriela de Savoia, la princesa d’Orsini, la seva cambrera i espia de Lluis XIV de França, s’acomiadaren del rei, que partiria cap a Nàpols. Tenim el dibuix litografia del 1703 d’en Filippo Pallotta amb l’embarcament del rei a la flota cap a Itàlia. La vista, a l’esquerra: la reina Mª Lluisa Gabriela i l’Orsini al balcó de palau; al fons: la faluga portant el rei a l’esquadra espanyola plena de prohoms i capitans generals castellans. Entre la noblesa castellana hi ha el Duc de Medinasidonia, el Duc d’Osuna i el Marques de Castel Rodrigo.
I amb posterioritat, el contendent de Felip V, el propi Arxiduc Carles, també s’allotjaria al Palau. Fins i tot s’acabaria casant a Santa Maria del Mar
El 1709 es celebraria la Processó de la Bona Mort davant del Palau, testimoni que tenim del dibuixant en Guillem Reig, com un sacramental, ja en temps de l’ocupació del Palau per l’Arxiduc i la seva dona Elisabet Cristina.
Entre el xamfrà dret del Palau Reial de Carles III (l’Arxiduc d’Àustria), que correspon a l’època que ens referim, i el Portal de Mar, tocant a la pròpia muralla i mirant a Ciutadella, s’hi instal·là l’ultima barricada de la guerra de Successió del 1714, abans de la capitulació de Barcelona, enfront les tropes filipistes.
Del 1714 tenim els gravats de l’11 de setembre, imatges d’en Jacques Rigaud, quan la plaça de Barcelona és abandonada al pillatge, els soldats abordant les dones en presencia dels frares, on s’hi veu la cantonada del Palau reial en flames. El gravat va ser imprès a Paris entre els anys 1720 i 1738.
-I per tant, des de 1714, el Palau ja no serà la residència dels virreis sinó dels capitans generals, al canviar l’estructura administrativa pel decret de Nova planta, amb el qual es suprimiren les institucions catalanes..
8. Segle XVIII. Capitans Generals. Reforma Neoclàssica de Roncali, 1782
-És la reforma neoclàssica del 1782 en temps del Capità General Roncali, que seria tanmateix el constructor de la nova Duana, al costat del Palau. Reforma neoclàssica per seguir amb els gustos de l’època, en total contradicció amb les gàrgoles gòtiques, les quals no foren suprimides ni dissimulades.
-Quins colors més vius! Aquesta és l’aquarel·la d’Onofre Alsamora i Peracaula, amb el carro groc al davant, i els personatges de l’època.
-Aquesta aquarel·la seria una de les meves preferides si en n’hagués d’escollir una de les que m’està ensenyant, encara que n’hi ha moltes més de meravelloses.
En aquesta època, les finestres del primer i segon pis es converteixen en balcons amb baranes de ferro, més grans les del primer pis que les del pis superior i, a l’angle dret del Palau, mirant al mar des del primer pis, es posà un mirador o tribuna, pintada de groc i amb filets d’or. Es posarien persianes verdes corredisses a tots el balcons i les pintures de la tribuna. Es manté també el corredor per anar a Sta. Maria del Mar, al costat esquerra, i se li adossaren unes columnes de tipus corinti, entre cada un dels balcons referits i tot repintat per fora amb colors blancs com si de marbre es tractés. Al llindar del sostre s’hi afegí una llarga balustrada.
Ja al segle XIX, en temps del Capità General, el Compte d’Espanya, conegut com el sanguinari, s’erigí un monument dedicat a Ferran VII al davant del Palau, al bell mig del Pla. Aquest monument que es veu a l’aquarel·la d’Alsamora fou enderrocat per la bullanga del 1835. El poble deia de manera sarcàstica: “I el Pobla que mengi Herba”, per l’actitud del Rei.
9. Segle XIX. Reis i Capitans Generals. Reforma Neoclàssica de 1802
També hi estigué allotjat, ja en el segle XIX, la regent Mª Cristina amb Isabel II, que tots ells foren hostes del Palau, com altres prínceps que després serien reis com és el cas d’en Carles III.
-Però, primer tindrem que veure les reformes per l’estada dels reis, al 1802.
Reforma de l’any 1802. El Palau estava molt malmès i fou intenció de Carles IV i la seva dona, la reina Mª Lluisa de Parma, planificar el doble enllaç dels seus fills, que es celebraria a Barcelona, per acollir les famílies reials provinents d’Itàlia: el primer, el de l’Infant Fernando, que seria més tard en Feran VII, amb la “Toto”, na Maria Antonia de les Dues Sicílies, i el segon, la infanta Maria Lluisa amb el també príncep en Francisco Genaro de Nàpols.
Els militars enginyers provinents de Madrid informaren negativament per acollir tan distingits hostes en el Palau, donades les esquerdes i humitats que amenaçaven l’estat de ruïna del mateix. No existia a tot Barcelona altre lloc que, per la proximitat al mar amb les seves meravelloses vistes, pogués acollir les diferents famílies i el Capità General de l’època, el Comte de Santa Clara, amb el compromís de l’Ajuntament, es va comprometre davant de Madrid que les reformes necessàries es farien en el temps record d’uns tres mesos. La proposta seria acceptada finalment pel rei.
-Mai, en aquets Palau es reunirien tants personatges de la reialesa d’Espanya i de Nàpols amb els seu personatges, fins hi tot amb els cardenals de l’Església.
Els arquitectes que executaren la reformes del 1802 serien: Ignasi Marc, Joan Garrido, Miquel Bosch, Pere Serra, Joan Fabregas i el més important, en Tomàs Soler Ferrer, que els coordinaria a tots –fill de Joan Soler Faneca, reformador de la Llotja-. Els treballs foren frenètics. Hi participarien els arquitectes, els mestres d’obra, els fusters, els guixaires. S’hi faria la reconstrucció dels cels rasos, la pintura i estocats de l’exterior, simulant la pedra, la il·luminació dels exteriors amb faroles d’oli, els pintors, la supressió dels merlets a les façanes, però no de les gàrgoles, i tot tipus d’artesans hi col·laboraren. El dia 1 de setembre del 1802 les obres estarien acabades, pel compromís, del propi capità General, que havia fet el 7 de juliol del mateix any. Arribaren a treballar més de 350 obrers. Les reformes no tan sols foren del Palau sinó, a més, dels carrers i places de Barcelona. Es va refer el passadís que del Palau anava a Sta Maria del Mar, i es va muntar un corredor efímer, provisional i de fusta- que uniria el Palau amb la Duana, travessant l’amplíssim carrer del Pardo (després Avinguda Marqués de l’Argentera) i evitant que tinguessin que sortir al carrer les famílies reials.
La família reial provinent de Madrid amb els seus infants i els seus alts dignataris s’instal·larien al Palau i les famílies d’Etruira i de Nàpols s’ubicaren al palau de la Duana i el Princep de la Pau, en Godoy, a la Llotja.
-No es diria que en Godoy era l’amant de la dona de Carles IV?
-Sí! i molts altres en va dir fins i tot que cap fill era fill del rei pel propi confessor de la reina, que seria confinat a Peñíscola, perquè no parlés per perjudicar al ja rei, en Ferran VII.
-La configuració interior canviaria totalment de les primeres reformes, li vaig remarcar. La planta baixa era pels serveis i la tropa, el primer pis amb la Sala i les alcoves, dels criats de librea i, a l’últim pis, hi hauria les dependències del capità general i l’alcaide.
Dels plànols de n’Antoni Lopez Sopeña i d’en Pere Serra i Bosch coneixem la distribució de les diferents dependències que quedaria després de la vinguda dels reis, per l’utilització del Capità General: La planta baixa es destina als serveis principals i a la guàrdia, amb la cuina principal a la cantonada de l’esquerra; després seguit el costat de la Plaça de les Olles: la pila amb font i els safareigs, al fons del palau, les peces d’emmagatzemament, com a rebost, del carbó i les mercaderies, al fons del palau les habitacions dels escombriaires, les comunes de la tropa i les dels oficials i a la cantonada dreta, el cos de la tropa, la capella i la sagristia interior en l’angle esquerra del pati central. En la façana central, donant al Pla de Palau, en el seu angle esquerra, les dependències de la Secretaria, i tocant a la porta principal d’entrada al Palau, el cos del Sargent i el de l’oficial de guàrdia. En el primer pis, pujant per l’escalinata exterior, que surt del pati central, un gran replà i les entrades al Gran Saló de recepcions i festes; a la seva esquerra, el passadís per anar a Sta. Mº del Mar i les escales per comunicar amb la cuina del pis de baix; a l’altre costat, l’avantsala dels criats de “librea” i les dependències i alcoves dels criats. En el segon pis: les habitacions del Capità General, les del Alcaide del Palau, del Secretari, l’escala de cargol per pujar al terrat i les tribunes internes que donen al Gran Saló.
-De quin secret es parla en la reforma?
-En relació a la construcció existia un secret que no s’ha pogut desvetllar, relacionat amb la pintura; ja que per indicacions de la pròpia reialesa de Madrid es va fer molt d’èmfasi en que les olors i fortors de les pintures podien provocar reaccions al·lèrgiques a la reina. La Barcelona artesanal tenia molts recursos al respecte, degut al sues apotecaris i tots els avenços en els tallers dels “indianos”, desenvolupats pel gremi dels tintorers. I seria l’apotecari del Carrer Baix de Sant Pere, en Francisco Carbonell Bravo, qui va fer les proves amb unes pintures especials, que no fossin d’oli i els tints sobre cotó, i que no desprenia cap mena d’olor o fortor, secret que s’emportà a la tomba.
-I el pont efímer?
Aquest, pont, va quedar immortalitzat en el magnífic dibuix amb colors que consta en el llibre de passanties del Gremi dels Argenters i amb les explicacions del Baró de Maldà en el seu “Calaix de Sastre”. Tot resseguint-lo, és d’estil barroc, a tot l’ample de l’Avinguda del Prado, obra del arquitecte Tomàs Soler i del fuster Antonio Rovira Riera. Era de fusta, pintat com si fos de pedra, amb tres ulls amb arcs el·líptics a peu pla, pels pas del vianants i les carrosses, a sobre la galeria coberta amb nou balcons i a sobre la balustrada amb un gran frontis triangular a la part mitjana del pont. Les escultures de guix pintades, amb une gran significat al·legòric per Barcelona: las quatre principals en l’arc del mig i en cada una de las parts de les pilastres les quatre províncies de Catalunya; a sobre de la balustrada, nou estàtues de la resta de províncies i a sobre del frontis triangular, la imatge de Barcelona. Quatre medallons ubicats els dos primers mirant el Pla de Palau; sobre Himeneu -divinitat de l’amor- i el segon dues matrones donant-se la ma, com a signe de la unitat de les corones d’Espanya i Nàpols, els altres dos medallons mirant la Ciutadella, el primer sobre Mart -deu de la Guerra- i l’altre sobre Hèrcules – el fundador de Barcelona, segons la Llegenda- i els escuts del Lleó de Castella i l’Àguila Imperial. També s’hi posaren els pilons de pedra enllaçats amb cadenes, símbol de que el Palau i la Duana foren residència reial.
-Sembla, per tant, que els borbons es proposessin fer unes dependències reials, per tal de complementar les ja existents del Palau Reial, i no en tinguessin prou, tal com ho van fer quan vingueren, i que ocuparen els dos edificis… la Duana i el Palau, fent uns ponts per enllaçar-los. Li observo.
-La decoració interior del Palau: molts miralls i pintures, taules i cantoneres daurades, canelobres de plata i cristall, gerros de porcellana de la Xina, canapès als dormitoris, i colga’ns de diferents colors… Li anava llegint.
-Un aspecte innovador va ser tota la plaça del palau, especialment la Llotja?
La decoració del Pla de Palau, per la gratificació de les vistes del reis, amb les imatges neoclàssiques col·locades a la Llotja, on hi va viure, durant la presencia dels reis a Barcelona, el Princep de la Pau en Godoy, que es deia que fou el pare de l’infant Francisco de Paula, avi de Francisco de Assis, marit d’Isabel II, amb la reina Maria Lluisa de Parma, dona de Carles IV. La imatge del frontis triangular a la part de la teulada, la imatge de l’autoritat reial, dins del triangle les esfinxs de Carles IV i Mª Lluisa, les altres imatges escampades per la balustrada i el balcó del primer pis: al·legòries de les diferents virtuts que deuria tenir i posseir la reialesa com: la prudència i la llei, la protecció i la magnanimitat, l’amor patrici, el zel públic i el foment.