Imatge principal: Gravat de Isidore L. Deroy, passeig d’Isabel II, amb la Font del Geni Català, el lateral de la Llotja i el Palau Reial, a l’esquerra, 1865.
Dibuixos i pintures d’en Josep Sauret Coll (Barcelona, 1877 – 1909). Metge de professió, amb la família originària de Tàrrega i afincada al carrer dels Àngels 16, en Josep es casà amb na Josefina Busquets Salvany a l’església de Santa Maria del Mar, l’any 1906. Dissortadament, el fundador de la branca Sauret Busquets traspassà al 1909, deixant una vídua a càrrec de tres fills, entre els quals en Xavier Sauret i Busquets. En Josep i na Josefina, doncs, varen ser els avis de la generació Sauret Manén, besavis de la generació subseqüent, i així per endavant.
(presumptament del 1898 i atribuïda a en Josep Sauret Coll)
La meva àvia es va casar amb un metge del Carrer dels Àngels, en Josep Sauret, que s’especialitzà en la malaltia de la tuberculosi, epidèmia que havia assolat Europa durant tot el segle XIX, produint milers de morts. El poble en deia que era un càstig de Deu.
Precisament, l’avi Sauret, va preparar el seu doctorat sobre aquesta matèria, a principis del segle XX, tesi que en el futur vàrem poder llegir. Les recomanacions que feia al final encara tenen validesa: no va amagar que era necessari un medicament que fos prou eficaç per combatre-la, medicament que anys més tard va trobar el Dr. Pasteur amb la penicil·lina, ja que es tractava d’un virus infecciós, que es contagia fàcilment, en especial si les condicions d’higiene, alimentaries i ambientals són deficitàries.
Per atendre un malalt en un dia fred i plujos a la nit, es va contagiar i al cap de poc va morir, deixant a la meva avia vídua amb tres fillets, el més gran, el meu pare, de tres anys. En Josep de dos i la Rossita de mesos. En Josep fou jesuïta i teòleg i la Rossita, soltera, sempre al costat de l’avia.
Maria del Mar Sauret Manén (Històries d’amor, cap. 5, El matriarcat, 2002). Trobareu el text original complet a Records Mall.
