Les Botigues - Records Sauret

Imatge principal: Detall de la casa dels paraigües a les Rambles número 82.

Les botigues de les nostres infàncies.

Per Joan Andreu Badell (JAB) i Carles Sauret Manén (CSM) el 14 de novembre de 2021 amb l’ajut inestimable de la M. Rosa Sauret Manén (RSM).

Hem triat aquest apartat per dos motius: en primer lloc, pels records de les nostres infàncies i després per recollir unes botigues unes ja desaparegudes i d’altres que si bé no coneixíem de petits, les hem descobert ja de grans.
Us recomanen que feu un recorregut, a peu pels carrers, on apareixen i per simplificar serà l’eix que va des de la Plaça Palau, on vàrem néixer, els Sauret (la Ribera) fins al carrer dels Àngels, el del magatzem d’olis del pare Xavier Sauret Busquets i del soci en Lluïs Flaquer Ferran, oncle del Joan (Al Raval). La tria és aleatòria i pot tenir omissions i altres cops que no les recordem. Del nostre recorregut descobrirem botigues de roba, de queviures, restaurants, farmàcies, pastisseries, joguines … D’una ciutat dels nostres barris desapareguts, i encara vius, segons els casos. En segons quins supòsits hem posat botigues que si no són les que recordem si són un exemple de les que ja han desaparegut. Les botigues antigues, de mica en mica van desapareixent per les pressions dels lloguers, i és un patrimoni dels nostres records vivents. És una estranya metamorfosi que a cops fa mal als ulls del patrimoni artístic del modernisme que han anat desapareixent i els casos de mantenir-lo se sorprenen el canvi d’activitats. Diuen que no es pot fer res contra el progrés ni contra la propietat, però sí que les autoritats haurien pogut fer més per evitar els estralls. Com han fet altres ciutats ajudant als establiments i donant subvencions Ens trobem amb en Joan Andreu Badell i en Carles Sauret Manén per començar el recorregut de les Botigues.

JAB.- El barri de la Ribera era el barri de la nostra mare, M. Teresa Badell Busquets, i nosaltres baixaven del carrer de Balmes, on no hi havia moltes botigues, per anar a veure a l’àvia M. Teresa Busquets Salvany, a la plaça Palau i descobríem els carrers i botigues. A més a més quan vaig treballar als magatzems d’oli, el meu oncle en Lluís Flaquer i Ferran casat amb Montserrat Badell Busquets, era soci d’en Xavier Sauret Busquets anava a cobrar als restaurants més emblemàtics de la ciutat tant de l’oli, com del vi Alella Marfil, que els hi subministràvem.

CSM.– Per nosaltres era el nostre barri de naixença. I podem recordar el barri tal vegada una mica més ombrívol i brut. Pel recorregut ens faltarà trobar botigues que existien en les nostres infàncies i han desaparegut definitivament, encara que no fossin edificis singulars, si vàrem tenir experiències que encara són vives. Entre elles podem anomenar el carrer de les Asses on existia un drapaire, un carboner i una taverna on anàvem a comprar els sifons del pare i el gel. El restaurant Iluro (nom de Mataró) de la plaça de les Olles en enfront de la font al costat muntanya, on anaven a dinar quan ja no ens quedaven al col·legi, i una pastisseria a la cantonada amb el carrer Vidrieria. Al passeig del Born amb el Negrito, i al final del carrer Espasaria a la cantonada la farmàcia Salses i la granja on anaven a esmorzar xocolata amb nata.

1. Farmàcies.

CSM.-Nosaltres anàvem a la farmàcia d’en Salces al final del carrer Espasaria tocant a Sta. M. del Mar, actualment és una cocteleria. Aquí incloem la Farmàcia Devi al Carrer Carders, davant per davant a l’església d’en Marcus, per ser una de les més antigues. El nostre metge de capçalera era el Dr. Zariquey, i en Roset per l’asma del Xavier que el visitava a les 12 de la nit… El dentista del barri era en Pérez Porro, al final del passeig de Born a l’esquerra.

Moltes són les anècdotes de les grips i treure les amígdales. Podem ressenyar que un cop tots estaven amb la grip al llit, inclòs el pare, meix la mare. L’oli de fetge de bacallà, la bronquidicina, supositoris Vilardell i les gotes blaves, eren com un castic, però servien per al mal de coll, eren habituals a casa nostre.

JAB Quan parles de les farmàcies, la meva mare també anava a comprar a la farmàcia Salces perquè li feien descompte. El nostre metge de capçalera, quan érem petits , també era el Dr. Zariquey. Moltes de les consultes eren per telèfon. El meu pare també anava al metge Roset, pel tema de la tos, el tabac… I anava després de sopar. També podem afegir, com a remei empleat, el cataplasma.

a) Farmàcia Diví, al carrer Carders núm. 3 davant per davant de l’església d’en Marcús. Amb els seus pots de porcellana i vidre. Els mobles i la llum tenen un lloc privilegiat, amb els seus globus amb ornamentació glaçada, dels antics llums de gas.

b) Farmàcia Joaquim Cases Parés. Plaça de la Llana núm. 11. Els seus orígens són remuntats al 1710, les col·leccions de ceràmiques és de 1857, i la remodelació modernista del 1910. Famosa el reconstituent Cases.

2. Pastisseries.

a) La Colmena, (1849). Plaça de l’Àngel, baixada de la Presó núm. 11 (Llibreteria És una de les més antigues de la ciutat. Antigament, portava el nom d’Abella. Els més típics són els caramels artesans embolcallats de paper i de diferents gustos aromàtic, mel, farigola…

CSM.- En mirar les mones de l’aparador hi deixàvem el cercle del baf. Nosaltres satisfets, ja que en teníem deu i les posàvem sobre la vitrina del menjador.
b) Pastisseria Brunells.(1852) Princesa cantonada Montcada. Són típics els croissants de mantega.

c) Fargas: Xocolateria /pastisseria (1827) carrer del Pi núm. 16, cantonada plaça Cucurulla. Tot és color i olor de xocolata: Trufa, torrons, monedes de pasqua… Antic molí de pedra per fer xocolata de la pedra.

d) La Montserratina amb les coques d’anís, de Montserrat, al carret Comtal núm. 15 i després a Sta. Anna núm. 39, fundada el 1926 per Ramon Altirriba , 4 generacions de pastissers. El record que tenim és la celebració de la comunió de la Maria Rosa, germana (RSM).

e) Can Escribà. Antiga casa Figueras, a la Rambla núm. 83, de pastes, el 1986 la família Escrivà ubica la pastisseria. La seva façana de profusa decoració amb mosaics policromats amb trencadís i un relleu escultòric a la cantonada, els portals amb arcs de mig punt, els vitralls i el ferro forjat.

f) Can Llibre i Serra. Inicialment, el 1900 al carrer Fontanella núm. 6 i el 1910 es trasllada a la ronda de Sant Pere núm. fins al 1987 que tanca. JAB.- Una de les pastisseries que anàvem a veure les mones de pasqua, era Can Llibre i Serra, a la Ronda Sant Pere 3. Per pasqua es feia un concurs de mones entre el gremi de pastissers, llavors cada pastisseria feia una mona de grans dimensions que la posaven als aparadors i era la del concurs. Segons m’havien explicat, després la regalaven als hospitals.

3. Botigues de roba i altres

CSM.- El Negrito dels nostres records, al passeig del Born, ja no existeix i no hem pogut trobar cap rastre de la seva existència. La nostra mare anava a comprar al Negrito peces de roba al Passeig del Born, no en tenim cap vestigi. Les primeres botigues “prêt-à-porter” de roba basta serien:
a) El Sol, l’Ancora, el Barco…, al carrer de Sta. Maria, antecedents de les botigues del Passeig de Gràcia i són més pròpies de la infantesa del pare que de nosaltres, ja que havien desaparegut totes meix el Barco. Ens queda un Vestigi del Barco a la plaça de Sta. Maria.
JAB.- jo encara recordo haver anat a comprar roba al Barco.

b) CSM. El primitiu “Dique Flotante” a la Plaça Palau cantonada Canvis Vells, propietat dels Beleta parents de la Núria Bonjoch, ja no el vàrem conèixer.

CSM. Ara ja no hi és, ni el de la plaça Palau ni al del Passeig de Gràcia.

c) L’Indio. Carrer del Carme núm. 24 neix el 1870, la tenda de robes. I fou reformat amb estil modernista el 1922 i tanca el 2014. La façana del carrer del Carme amb 5 eixos d’obertures amb gros sòcol de marbre negre i la façana groga amb elements decoratius i el rètol de l’establiment. A la cantonada un gros rètol i una nova obertura al carreró. Al seu interior amb un vestíbul circular i els grans aparadors, emmarcats en fusta.

JAB. El Indio. Una de les botiges més estimades, per les connotacions familiars que tinc amb ella, és “Els Almacenes El Indio”, dedicada inicialment a la venda de teixits per la confecció de vestits i que després va anar evolucionant amb altres tipus de teixits, tal com ens ha arribat a nosaltres. De la propaganda extreta de la Vanguardia del 19/03/1924, parla que la seva fundació va ser el 1870. El 1880 va passar a mans de la societat Batlle Bausilli i Cª, i és el 1885 quan el meu besavi crea la societat Fco Mitjans i Cia i es fa càrrec d’aquesta botiga. El meu besavi, en Francesc Mitjans, va néixer a Cardona el 1857 i sobre 1877 ja s’havia traslladat a Barcelona. Es casà el 1887 amb Josefina Mañé Sans, germana del besavi dels Bosch Grau, en Josep Mañé Sans. Segons m’explicava la meva àvia, la seva filla, que el seu pare viatjava per tota Europa cercant teixits exclusius que portava a les seves clientes per fer-se els vestits. Aquestes venien a la botiga, acompanyades de les seves modistes per escollir-les. El 1904, aquesta societat, va comprar tot l’edifici del carrer del Carme 24. A la mort del besavi el 1919, va passar a mans de la meva àvia, Annita Mitjans, i la botiga va ser gestionada pel seu marit, el meu avi, Primo Andreu Alsina, primerament com P. Andreu Alsina i posteriorment com Andreu Alsina S.A. És en aquests anys 1922, que es va fer una reforma important. La van dotar de grans aparadors, una innovació per l’època. Tota la decoració, que era espectacular, va anar a càrrec de l’empresa Vilaró Valls i Garcia Saumell, i el mobiliari de la casa Thonet. En el seu aparador van instal·lar un Indi mecànic que es movia, segons el meu pare, era curiós i atreia la gent per veure’l. Durant l’Exposició Universal de Barcelona a Montjuïc de l’any 1929, la botiga va arribar al màxim esplendor. Durant la guerra del 36-39 van caure dues bombes molt a prop, que van malmetre l’Indi mecànic i van causar destrosses a l’ornamentació.
El 1941 es va traspassar el negoci a la societat Baldà i Riera, LCD, que ha arribat als nostres dies, fins que es van tancar el negoci el 2015.

d) La botiga de robes Ribes i Casals del 1933, carrer Roger de Llúria núm. 7, a prop de la plaça Urquinaona. Peces senceres de roba. Tenda a l’engròs i detall per tota mena de cortines teles a metres, i fins i tot per vestits
CSM. La Rosa, germana, ens comenta recordar anar-hi amb la mare i el dependent treure el tros de roba a l’exterior per poder copsar el color natural (RSM).

e) La merceria de Santa Anna, al portal de l’Àngel al núm. 81 des de 1935 vuitanta-un anys d’història, botons a milions, actualment al carrer de les Moles núm. 22. CSM.– Era la tenda preferida de la mare per comprar agulles, botons, fils pels sorgits, els ganxets de labors i els bojacs, vetes i didals, ens recorda la (RSM) M. Rosa Sauret Manén.

f) La Casa de les Mantes al carrer Jonqueres núm. 5. Era una botiga que tenia de tot pel parament de la casa: llençols, tovalloles, cortines… eren uns altres temps. CSM. La Rosa ens fa el comentari que cada dia per ràdio Barcelona feien un programa infantil anomenat “Tambor “que seguíem quan podíem.

g) Camiseria Xango Cotchet al pla de la Boqueria. La Rambla núm. 74, fundada el 1820 per Antoni Cotchet és la més antiga de la Rambla. Quasi dos-cents anys, decoració modernista del 1912, encara conservava la caixa registradora. Sòcol de pedra amb tres aparadors, i rètols esgrafiats sobre vidre negre, gèneres de punt, banyadors, camiseria a mida.

h) Guanteria Alonso. Carrer Sta. Anna núm. 27. Inaugurada el 1905 els seus orígens és remuntant al 1890. La qualitat dels seus productes la distingeix: els guants, ventalls … Més de 500 models. Des del 1973 és de la família Alonso, conservant els exteriors i mobles modernistes.

i) Passamaneria Soler, plaça del Pi. Carrer Petritxol núm. 1. Fundada el 1888. Tota mena de: galons, serrells, borles, cintes, cordons, farratgeres, muscleres, botons, filferros, sostenidors de cortines. CSM. Recordo l’anècdota d’haver-hi anat amb els pares, i la mare es va fer treure un munt de serrells i el pare fet un sac de nervis. La mare en sortir li diu “calla, si ja els he comprat, només volia saber si l’havia comprada bé”. Així era la mare.

j) Gèneres de Punt la Torre, és un edifici protegit com a Bé Cultural d’Interès Local. El 1900, Daniel Carreras Jubert va inaugurar l’establiment, especialitzat en roba interior –masculines, femenina i per a nens- de la plaça Universitat núm. 4. La botiga ocupa un local de cantonada de l’edifici amb la Ronda. Compte amb 4 obertures a la ronda Sant Antoni i 1 a la plaça Universitat. L’exterior presenta una estructura de fusta xapada amb sòcol petri i estructura de fusta amb panells, aparadors i 3 portes d’accés amb porta retrocés i aparadors laterals, i, actua com a llinda del conjunt una doble franja horitzontal amb la superior que sobresurt, sobre mènsules . Els aparadors es tanquen per l’interior amb vidres gravats a l’àcid. L’interior presenta, tot el perímetre, un conjunt de prestatgeries de fusta pintada. També es conserva de la caixa, de tipus taquilla, i dos taulells llargs, I el terra hidràulic degudament restaurat. CSM. El meu germà en Pep encara avui en dia hi va a comprar mitjons.

4. Botigues d’espècies.

a) Casa Gispert (1851), carrer Sombrerers núm. 23, costat lateral esquerra de Sta. M. A la façana vidres pintats de negra i rètols esgrafiats. Botiga especialitzada en cafès i especies, destaca el seu antic forn per torrar. CSM.- La mare era molt aficionada al cafè i en entrar a la botiga amb l’olor de tots tipus d’espècies ens recorden a la mare.

5. Restaurants.

CSM. L’Iluro que no existeix a la plaça de les Olles, com hem dit, el Joan Sauret Manen té el record que una de les filles dels amos, que estava de bon veure, el va invitar a una festa, i la mare que s’assabentava de tot, va fer tots els possibles perquè no hi anés. Ell enrabiat hi va anar i no va aparèixer duran uns dies, això si li va dir al pare perquè no patissin. El cambrer un home eixerit i ben plantat, més tard va ser metre dels “Tres Molinos”.
a) Carballeira, al carrer Reina M. Cristina núm. 3, enfront del Port Vell, des de 1944, més de setanta-cinc anys d’història., ple de relíquies marineres a les parets, tota mena de peix, nero peix espasa, els percebes eren desconeguts a Barcelona i altres especialitats en peix i marisc de Galícia. Entre els il·lustres que varen visitar el restaurant podem destacar: Mick Jagger, Pedro Almodobar, Michel Schumacher, Montserrat Caballé…

b) Agut de Gimnàs, al carrer Gimnàs núm. 16, antiga fonda per treballadors de la mar. Obre el 1924 El sostre voltat i en magnífiques pintures a les parets, entre elles d’en Casa. La cuina catalana és excel·lent. Els guisats amb sofregit, peus de porc farcits de botifarra negre i salsa de ceps, cervellets a la romana…

c) Los Caracoles. És el segon més antic de Barcelona, el 1835, al carrer Escudellers núm. 14 amb Nou de Sant Francesc. Antigament aquesta zona era noble. Són cinc generacions de restauradors els Bofarull. El restaurant va ser un referent internacional, que conjuntament amb els estereotips del Raval com el Rico Ribera, La Monyos, i el Noi de Tona, podien trobar-se membres de la VI flota americana… També fou preferit per molts artistes com; Ava Garner, Burt Lancastr, Errol Flynn i molts d’altres. El 1915 canvia de decoració mantenint la cuina de carbó i a la cantonada queda instal·lada la “rostisseria” més famosa al carrer. Els braons, la bullabessa, els arrossos i per descomptat els caragols.

d) Les Set Portes. Passeig Isabel II núm. 14. Inaugurat el 1836 per Joaquim Cuyàs, en l’edifici d’en Josep Xifré, indiana amb moltes terracotes i medallons que recorden els déus antics i emblemes de la mar i d’Amèrica- El seu interior amb grans miralls i aranyes, recorda la simbologia maçònica com el mateix terra d’escacs, i altres elements simbòlics i màgics com el mateix número 7. Més de cent vuitanta-cinc anys d’història, és com una petita pinacoteca catalana per les firmes i obres d’art: Urgell, Fortuny, Opisso, Picasso, Miró, Tapies, fins i tot en Mariscal amb el seu logo de les olimpíades. Personatges històrics com: El Che Guevara, Ava Garner, Alexandre Fleming i molts dels premis Nobel, una cinquantena, sense oblidar a en Federico Garcia Lorca i la Carmen Amaya… La cuina és tradicional catalana i es diu que és l’origen de l’Arròs Perellada, amb tots els ingredients, ja pelats.

e) Can Culleretes. 231 anys de fogons, fundat al carrer Quintana núm. 5 el 1786, és el primer de Catalunya i el segon d’Espanya. Els seus menjadors amb grans quadres costumistes de Barcelona i amb les fileres de fotos dels comensals més famosos, com el torero Mario Cabre l’amant d’Ava Gardner, des de músics, pintors, literats i gent de la faràndula. La cuina tradicional catalana amb els canelons amb espinacs i brandada de bacallà, arrossos a la casolana i el civet de javalí. La llegenda del nom ve de quan el cambrer atabalat passava pel lloc de les culleretes de taula i no en trobava cridava, “noies culleretes”.

f) 4 Gats al carrer Montsió núm. 3, en l’edifici modernista a d’en Puig i Cadafalch. A primers del segle XX, fou una cerveseria-cabaret on si reunien literats, pintors i la gent bohèmia de l’època: Picaso, Rosiñol, Cases, Utrillo, Granados, Albèniz, Millet… Destaca el “tàndem en bicicleta” d’en Romeu i en Casas. Es feien tertúlies, titelles, teatre d’ombres i exposicions de pintura d’en Nonell, Picasso… Varen publicar la revista Quatre Gats. Actualment, és un restaurant amb tota l’escenografia antiga.

g) Una sèrie de restaurants que sense tenir la categoria anterior, nosaltres freqüentàvem de joves, per xarrar, acompanyats amb plats casolans catalans i les ensaïmades a les matinades a l’obrador del carrer Lancaster; El Nou Celler, carrer Princesa núm. 17; El Julivert Meu, carrer Bon succés núm. 7; l’Ovella Negra, carrer Sitges núm. 5

6. Numismàtica.

a) Aureo Calicó. Numismàtica, a la plaça de l’Àngel sota de la imatge de l’Arcàngel, lligada a la famosa llegenda del trasllat de les restes de Sta. Eulàlia a la Seu. CSM. El nostre pare els hi va encarregar un pergamí de l’arbre genealògic d’en Domingo Busquets i Dolors Salvany els nostres besavis, per la trobada que faríem tots els cosins al Barcino, en actualitat en poder de Josep M. Sauret Manén.

7. Queviures.

a) Les Ànimes Xarcuteria. No conservem cap imatge només un dibuix. CSM.-Passeig del Born cantonada placeta Montcada les Ànimes de 1850,. El nom li ve d’un petit retaule representant tres ànimes del Purgatori en actitud de pregar i voltades de flames. Els pernils penjats, les botifarres, els bisbes i fuets els lloms i embotits, llonganisses, carn de porc… li donaven una olor estimulant i deliciós. Encara recordem l’olor d’haver-hi anat amb la mare. La seva decoració de la façana amb les corbes del modernisme de l’ebenista en Busquets del carrer Ciutat.

b) Comercial Salazonera. Tendes a l’engròs i tendes a la menuda. Les botigues al voltant del mercat central del Born. JAB. Recordo anar a comprar tot un sac de patates amb un carretó per un campament d’estiu amb els escoltes. Botigues al voltant del Born. Comercial Salazonera. La meva mare anava a comprar a la Comercial Salazonera, que posteriorment ha esdevingut la Ribera SA. Encara existent. Segons tinc entès, el meu besavi Badell, que tenia negoci d’importació de bacallà havia sigut soci de La Comercial Salazonera. Hi anava a comprar a l’engròs, pots de llet condensada de 5 kg, barres de codony, boles de formatge el “sombrero de copa” preses de xocolata……., a fi d’obtenir un millor preu. Això va durar poc temps, ja que va veure que s’acabava molt de pressa, i era més econòmic comprar en petites quantitats.

8. Herbolaris.

CSM.-Nosaltres teníem un herbolari per les infusions al carrer Plateria que recordem per la càlida olor de les herbes, però poques les imatges, això si tot ple d’herbes i pots i calaixets.
a) Herbolari del Rei, de data inicial del 1818, carrer del Vidre a prop de la Plaça Reial, és el més antic herbolari de la ciutat. Actualment està tancada. Inicialment, tenia el nom de la Linneana, en homenatge a Carl Von Linné, del que destaca un brollador amb espires de gas. La font és una gran petxina, on es guardaven les sangoneres, una columna molt decorada i al cap d’amunt el bust de Carl Von Linné. El 1854 Isabel II, va nomenar al seu fundador Herbolari de Cambra de S.M. la Reina. La decoració és d’estil neoclàssic amb detalls gòtics corresponent a l’estil isabelí. L’establiment es va mantenir sempre dins la mateixa nissaga familiar fins al 1997.

b) Herbolari Llansà, carrer Elisabets núm.18. Des de 1907 són cent tretze anys d’existència, tres generacions. Escoltar la mestressa na Francesca Ubach és com sentir una trementinaira de la muntanya amb les seves aficions la música i la botiga. La música per ella cuida l’ànima i les herbes el cos. L’interior amb les seves antigues balances, els pots, calaixos i farcells d’herbes de tots tipus, aromàtiques, medicinals-per la tensió, pel fetge, diürètiques, digestives-, valerianes, etc. per la bellesa del cos, i un gran sortit de te. CSM. El meu germà Pep que viu al barri al carrer dels Àngels núm. 16. Em porta a l’herbolari centenari.

9. Màgia.

a) El Rei de la Màgia al carrer Princesa núm. 11 del 1888, fundada, per en Joaquim Partegàs. És més que una botiga. És tot un referent mundial de la màgia, únic al món. La façana de vermell amb vitrines de vidre i un mag amb turbant, amb un signe gran d’interrogació i la vareta del mag i un dau Lloc de trobada de grans personalitats com Francis Coppola, Wody Allen i Orson Wells i dels mags, tant nacionals com internacionals. Es respira un altre segle, a la tenda és un museu de la màgia, cartells i tot d’objectes de la màgia i de l’il·luminisme com les cartes, daus, llibres, jocs i un llac, etc. S’imparteixen classes de prestidigitació. És una joia de la Ciutat. Té un teatre-museu al carrer Jonqueres núm. 15.

b) El Ingenio de 1838, carrer Raurich, núm. 6 a prop del carrer Ferran. Ens evoca el Carnaval i festes majors, amb les seves caretes, confeti i serpentines, és ell lloc ideal per disfressar-se durant el Carnaval. Taller dels caps grossos i gegants de moltes poblacions de Catalunya, ha tingut una vida molt controvertida més d’un cop a estat a punt de tancar-se.

10. Cereries,

a) Cereria Subirà,(1761) carrer Baixada de la Presó (Llibreteria) núm. 7. Espelmes, ciris de bateig o no, brandons, candeles de colors, atxes per la il·luminació eclesiàstica. Airosa escala per pujar a les estanteries, amb dues esclaves egípcies portant un canelobre. Ens recorda les escalinates de la llotja.

11. Música.

a) Casa Beethoven. La botiga de música, és d’estil modernista i si hi respira un ambient encisador i amb petit desordre. Es va inaugurar el 1880 amb un nom diferent de l’actual. Es troba ubicada a la Rambla núm. 97 al costat del Palau de la Virreina. Hi acull una enorme quantitat de partitures unes 30.000. i disposa d’un piano per fer provatures. CSM.-Ben segur la nostra mare hi va comprar partitures com “Oh sole mio” o la “Madam Buterfly“ que tocava al piano.

b) Les tendes del carrer Ampla, d’instruments de música. JAB. Al carrer Ample hi havia una botiga d’un lutier de guitarres, Cal Estruch, on em vaig comprar una guitarra pels anys 1968-69, en plena efervescència del Folk-Song, amb Joan Baez, Peter-Paul and Mary, Pete Seeger, Donovan, Bob Dylan… Els membres de la nova cançó passaven pel taller i feien les seves tertúlies. Els seus orígens són remuntant al 1880, el més antic de Catalunya i el segon d’Espanya. Actualment al carrer Joan Maragall núm. 41 de Rubí.

12. Ganiveteria.

a) Can Solingen 1911 (la ganiveteria Roca). En l’edifici dels Revenedors 1685, de la plaça del Pi cantonada Petritxol, tenim la botiga més emblemàtica de les eines de tall. CSM.- Ben segur el nostre pare hi compraria tot l’instrumental per fer de barber i tallar-nos els cabells. Encara avui és una joia. El seu Nom: Soligen, París, Barcelona ens evoca els llocs de més renom Alemanya i França i ella vol ser el referen de Barcelona El seu interior, és exquisit i ens recorda els interiors austríacs i també hi té arcs escarsers, ovals i sinuosos.

13. Arreus de pesca.

a) Can Calicó.
CSM. Tenda emblemàtica d’arreus de pesca, podeu consultar en aquesta mateixa web en l’apartat de Rere Palau on trobareu els detalls de la botiga.

14. Objectes de llauna.

a) El Llauner Maggi del 1834, del carrer Ample núm. 18. El llautó seria el material pels utensilis de la casa en els últims temps, eren i són objectes platejats lleugers. En podem identificar molts: mesures per líquids (oli i llet), embuts, pots de diferents mesures, setrills, ensulfatadores, fanals…

15. Objectes de Vidre.

a) Grau Vidrieria, Joan Grau 1850, carrer de Vidrieria núm. 6 i 8, a tocar a la plaça de les Olles, a prop del Born. Barcelona era famosa pels seus vidres, ja des de l’antiguitat i en aquest lloc se celebraven diferents fires.
CSM.- La nostra mare hi anava sovint per trobar les restes de vidre que s’havia trencat. Hi havia de tot, era com un antiquari del vidre. Actualment, és un restaurant, però encara conserva al seu interior la capelleta de Sant Antoni de Paula.

16. Sombrereries.

a) Sombrereria Mil dels Arnaus, al carrer Fontanella amb taller propi. Els seus inicis foren al carrer Hospital el 1865 i des de 1917 a Fontanella. És famosa per les compres d’en Roberto de Niro, Scarlett Johansson, Lou Reed, Toni Curtis, Coppola, Ava Garner. Els propietaris són una nissaga de 5 generacions. Amb un sortit de 7000 barrets i 3000 guants i altres. Les típiques boines, el barret de pescador o bucket plegable i de llana, els conotiers de palla tipus venecià, els cloché dels anys vint, els fedora de les pel·lícules d’intriga, els fastinators o tocat reial, la gorra de beisbol, els panamàs de palla, els pillboxs de la Jackie Kennedy… El seu competidor és la sombrereia Obach del carrer del Call.

b) Sombrereria Obach, carrer del Call núm. 2, cantonada amb carrer Banys Nous. El seu exterior de fusta i vidre amb un sòcol de marbre fosc i el rètol esgrafiat sobre vidre fosc, al seu interior un taulell de roure amb potes de ferro forjat. Fundada per Ramon Obach l’any 1924.

17. Llibreries.

JAB. Sempre el llibre vell ha sigut una atracció i només recordar els diumenges al matí al mercat de Sant Antoni.
a) Rodes Banys Nous 13. Moltes són les llibreries, aquí hem escollit la d’en Rodès al carrer Banys Nous. Llibres antics, gravats i postals. Està al costat d’una xurreria molt famosa, per degustar-los amb xocolate.
b) la d’en Batlle al carrer de la Palla núm. 2. Llibres antics i litografies antigues, es va obrir el 1934, tres generacions de llibreters.

c) Llibreria Quera, La preferida per en Pere Sauret Manén, especialitzada en muntanyisme, al carrer Petritxol núm. 2. Inaugurada el 1916, llocs de confluència dels “Minyons i Guies Escoltes”. Tota mena de llibres de muntanya i planells de rutes. Va col·laborar en l’editorial Alpina especialitzada en planells de zones reduïdes de Catalunya. El 2011 rep el Premi Nacional de Cultura de la Generalitat de Catalunya. JAB. Llibreria Quera del carrer Petritxol. També hi anàvem a comprar els planells de l’Alpina, així com els cançoners ( UELÉ….) Encara en conservo molts planells antics, quan valien 75 pts. El planell de l’Alpina, juntament amb la revista “El viajero”, on hi havia els horaris de totes les línies d’autobusos de Catalunya, eren imprescindibles per sortir d’excursió.

d) Llibreria la Hormiga de Oro. Al Portal d’Àngel. Llibreria d’inspiració catòlica. Destacava una gran formiga, a l’aparador, daurada. CSM. En aquesta llibreria vàrem tenir exposada la foto dels deu germans fent una escala, durant un any.

18. Feltres.

a) Can Serra Feltres, carrer Plateria (Argenteria) núm. 74, cantonada plaça de Sta. Maria. CSM.- En Joan Serra Graupera era amic del pare, i membre juntament amb ell a la Junta d’Obra de Sta. M. del Mar. Encara conserva el seu interior, actualment és una botiga de Natura, amb els altells de fusta la seva famosa capelleta de la mare de Déu del Remei i a la Santíssima Trinitat.

19. Papereria i objectes d’escriptori.

a) Rere Palau Papereria. Actualment, és una tenda de robes i no han conservat els cartells.b) La casa de l’estilogràfica, fundada el 1938 al carrer Fontanella núm. 17. Tota mena de marques d’estilogràfiques, llepissós i bolígrafs com: Montblanc, Inoxcrom, Parker, Waterman, Pelikan, Sheaffer, Dupont, Cross, Cartier, Faber Castel, Caran d’Ache… I les col·leccions dedicades a artistes com Marylin Monroe, Elizabeth Taylor, Elvis Presley, Wirgina Wool… en diferents lacats, plomes, caputxons, tintes i carregadors amb èmbol. CSM. Qui no recorda, quan érem petits, les llibretes de cal·ligrafia amb “plumilla” i el tinter de porcellana en el forat del pupitre? El desconsol quan queia una gota de tinta a la pàgina. Ara ja no és l’època de l’estilogràfica sinó del bic, només les veiem en les signatures dels grans tractats internacionals.

JAB. He de confessar que sempre he sigut un enamorat de la “ploma” estilogràfica. L’he fet servir durant la carrera universitària i després a la feina fins que em vaig jubilar. En tinc forces, i ara les guardo de record. A la casa de l’Estilogràfica m’han arrengat vàries. Tinc l’anècdota de quan estudiava a Santander, que un dia, anant amb moto a l’escola em va caure la capeta dels apunts per terra i es van escampar els fulls dels apunts. Com que el terra estava mullat, es van esborronar tots. Així i tot, vaig seguir escrivint amb “ploma”.

c) Can Teixidor. Objectes de dibuix, Ronda Sant Pere núm. 16. Botiga modernista fundada 1910 i reoberta com òptica el 1995, actualment Òptica Arense. Dedicava a la venda d’articles per la pintura, escultura i el dibuix. JAB. Aquí vàrem comprar els primers compassos, esquadres i cartabons, transportadors d’angles, doble decímetre, làmines de paper…, porta mines… Tenien de tot pel dibuix.

20. Cafès.

a) Cafè de l’Òpera (1929), rambla dels Caputxins núm. 74, davant per davant del Liceu. Encara existeix, com a reminiscència dels grans cafès a Barcelona, d’estil vuitcentista i noucentista amb columnes de ferro, miralls i decoracions de noies i flors, ornaments de guix al sostre, amb taules de marbre i cadires Thonet. Molt transitats per turistes és fàcil imaginar-lo els dies d’òpera amb els esmòquings i vestits de seda pels ressopons, amb el seu ambient aristocràtic del passat.

21. Joguines.

a) El Palacio del Juguete. Del 1936 al carrer dels Arcs i dels Capellans en posteritat. Joguines antigues i especialitzada amb miniatures de soldats de plom.

CSM. Era la botiga de visita obligada quan anàvem a la fira de Sta. Llúcia pels pessebres.
b) Joguines Montforte a la plaça Sant Josep Oriol enfront de l’església del Pi. Del 1840 a part de joguines, especialitzada en accessoris de billar… CSM. Desapareguda, actualment és un bar. Era la tenda la infància del nostre pare en Xavier Sauret Busquets.

c) Palau, al carrer Pelai Aquesta botiga ja és dels nostres anys de joventut, amb els escalèxtrics, els trens i l’aeromodelisme.

d) Foyé amb cent dotze anys d’antiguitat, al carrer de Banys Nous núm. 13, va haver de tancar el 2017, sobresortien els cavalls de cartó, els ninots de llauna, els ossos de peluix, i pilotes de platja que omplien les estanteries.

e) Galeries Maldà.
CSM. La Rosa germana ens comenta com quedava atònica mirant les nines. JAB Aquí, a les galeries Maldà hi havia la clínica de les nines, no sé si encara hi és, on reparaven tota classe de nines.

22. Els grans magatzems.

CSM: El gran magatzem de prestigi era Jorba, els altres estaven en segon pla i s’esforçaven amb els seus reclams publicitaris, per atraure els clients de menys grau adquisitiu.
a) Casa Vilardell. A la Via Laietana 49-51. Planta baixa i entresol. Inicialment, estava al carrer Hospital 35 el 1917, i la sucursal de Via Laietana és de 1928 fins al 1980, Ocupava planta baixa i entresol. El seu reclam publicitari era “La vida moderna exige vestir bien. “Actualment convertit en un hotel en la reconstrucció varen mantenir tota la façana buidant l’interior. Té un miler d’ulls en la façana.

b) Sepu. Al capdamunt de les Rambles. Als terrenys del Palau Moja. Va ser fundat , el 1934,per suïssos jueus i va rebre moltes injúries del diari falangista Arriba. El seu reclam publicitari era “Quien calcula compra en Sepu”. Tanca el 2000.

c) Jorba. Inaugura el 1932. En l’actualitat del Corte Ingles, va tenir una fase intermèdia en què era Jorba-Preciados. Al Portal de l’Àngel. D’estil clàssic en la façana té un Hermes, déu del comerç, amb el seu casc alat i la Fortuna, amb la seva roda. Amb la inscripció “Labor Omnia Vincit” el treball tot ho guanya. Els primers magatzems que varen instal·lar escales metàl·liques. Disposava d’una gran terrassa amb un restaurant, un lloc d’esbarjo pels infants, unes fons de quatre nivells, i la famosa cúpula a la cantonada. Era el magatzem de més prestigi de la ciutat. CSM. Tenim els records de portar la carta als reis en aquest establiment a la planta baixa. JAB. A la part alta del magatzem hi havia una terrassa en la qual hi havia una gàbia amb la mona xita. Ens agradava pujar a veure-la. Ens donaven un globus.

d) l’Àguila. Plaça Universitat amb Pelai El seu incendi, fou espectacular 1981 i no es va treu l’entrellat d’aquest, ni es va recuperar la grossa Àguila de bronze. El propietari en Mateu Ramonet va ser un home molt controvertit. Igual que el Siglo acabaria per les flames.

e) El Siglo al núm. 3-7 de la rambla dels Estudis entre els tabacs de Filipines i l’Acadèmia de les Arts i les Ciències (Poliorama). Vinculats a la família Conde Varen ser el més modern i luxós de tot Espanya un Incendi el Nadal de 1932 el va destruir, el motiu seria que en l’aparador varen instal·lar un tren elèctric que es varen oblidar de desconnectar-lo i cremaria l’aparador i tot l’edifici. La història dels Magatzems El Siglo comença l’any 1881, quan els empresaris Eduardo Conde Giménez, Ricardo Gómez del Olmo i Saavedra, i Pablo del Puerto Arrey van crear “Comte, Port i Companyia” empresa dedicada al comerç detallista i que va situar la seva seu a la planta baixa del número 5 de la rambla dels Estudis i núm. 12 del carrer Xuclá.

f) El Nou Siglo. Després del primer incendi el 1932 els magatzems es traslladen al carrer Pelai a la casa del Almacenes Damians al núm.54. Diverses reformes modelaren l’edifici i actualment és uns dels millors del carrer, amb una cúpula esfèrica de vidre i al frontis de la part alta dues cariàtides una el treball i l’antre a l’enginy. Més tard seria adquirit pels magatzems holandesos C&A

g) Almacenes Alemanes El Capitol. El magatzem Capítol no sempre varen tenir aquest nom, inicialment eren els “Almacenes Alemanes”, fundada el 1917 al carrer Pelai. Però a causa de la II Guerra Mundial canviaren el nom dels vençuts, el 1940, per la icona del més important dels vencedors el Capítol. El seu reclam era; La Casa que vende más barato de Barcelona, era, per tant, per les classes més populars. Tanca definitivament el 1982.

h) ja en la Rambla Sastreria Modelo, és una de les botigues de moda i confecció més longeva de la ciutat, es fundaria el 1875, per la família Pantaleoni, i tancaria el 2007 Actualment, els magatzems H&M. Al capdamunt de la Rambla dels Estudis en enfront de la Font de Canaletes, va instal·lar-se, dues dècades després, de l’enderroc de les muralles.

23. Antiquaris al carrer Banys Nous.

a) Heritage al carrer Banys Nous núm. 14. CSM El negrito ens recorda el que teníem a casa de l’àvia a la plaça Palau.

24. Altres.

a) Comercial Alpargatera. Al carrer Avinyò núm. 7. Es va obrir l’any 1940, és una combinació de la tècnica artesanal amb les modes del moment. Per aquesta botiga hi ha passat personatges importants com Penelope Cruz, Michael Dougles, Jean Moreu, Salvador Dalí, Rafael Lauren, fins i tot el Sant Pare Joan Pau II, portava espardenyes d’aquesta casa.

b) Deportes Martin, Primer avinguda de la Llum del 1943 al 1951 i a la plaça Urquinaona del 1944 al 1988, fundada per en Mariano Martin i Benito Garcia exjugadors del Barça. Els Cinquanta comercialitzaven la pilota de futbol Nitran ( al revés de Martin), Els fills es traspassarien a la Rambla Catalunya. CSM. Recordar que el meu germà Joan hi va treballar, per unes vacances de Nadal. JAB. Altres botigues d’esports: Esports Sant Just carrer Canuda 6 sota l’Ateneu, Can Bavillesset carrer Avinyó 8 i 10 i Esports Mañanés carrer Canuda 26.

c) Casa de Postals. JAB. Casa de postals d’art que hi havia a la plaça del Pi cantonada carrer Cardenal Casañes. Hi anàvem a comprar postals per fer treballs d’art, de quadres, escultures.

d) Casa Raig. Aparells de precisió del carrer Pelai cantonada Rambles. Es va traslladar el Consell de Cent núm.324 JAB. En aquesta botiga em vaig comprar la regla de càlcul que vaig fer servir tota la carrera. Quan vaig acabar apareixent les primeres calculadores. CSM. Jo m’hi vaig comprar els primers llarga-vistes i un telescopi primitiu per l’observació de la Lluna i els estels.

e) Sanitaris Sauret Al carrer Pelai núm. 7, al costat del Pati Blau, una gasolinera que comunicava la Ronda amb Pelai Ara crec hi ha un Hotel. CSM. Recordo anar-hi amb el meu pare i els comentaris de que érem parents quan vàrem decidir instal·lar un bany al nostre pis de la plaça Palau .

f) Cistelleria Germanes Garcia. Carrer Banys Nous núm. 15. Aquesta botiga es remunta al 1911. Els seus objectes estrella són els productes de vímec amb cistells de tota mena i els balancins. Un dels clients més famosos va ser en Joham Cruyff, que no parava de firmar autògrafs.

25. Sales de Concert i teatre.

Aquí no comenten ni el Liceu ni el Palau de la música de tots coneguts , només hem triat aquells que varen tenir un significat per nosaltres.

a) Teatre Capsa, del carrer Pau Claris cantonada Aragó, on vam veure les primeres obres de Teatre, en l’època d’en Pau Garsaball el 1969: El Retaule del Flautista, Els Joglars…”Les bodes dels pequeños burgueses” de Bertolt Brecht, seria un teatre avantguardista català. El 1976 es dedica a projeccions cinematogràfiques, com a cine de “arte y ensayo” començant amb “El Acorazado Potemkin”. Tanca definitivament el 1998.

b) Poliorama. JAB. El teatre Poliorama, on vaig veure Marat Sade, del Marsillach (1968) em va impressionar molt. Vaig anar de claca, era una experiència nova per mi.

c) Zeleste. Més tard apareix el Zeleste al carrer Plateria (Argentaria) número 65, inaugurat el 1973. Punt important de la moguda barcelonina de la època, en català. Va ser l’època daurada de la musica progressista catalana. Li deien la musica laietana precursora del Rock Català. Allà es va formar l’orquestra Plateria i van actuar quantitat de musics, Sisa, Pau Riba, Plateria, Darma, Gato Pérez….., van organitzar el Canet Roc (1975). Hi varen passar celebritats mundials com Paul McCartny, Yoko Ono, James Taylor i molts d’altres entre els catalans: Els Pets, Sopa de Cabre, Sangtraït.. Al 1986 es va traslladar al carrer Almogàvers. El Zeleste estava al carrer Argenteria en uns magatzems antics de teixits. El nom prové del fet que Silvia Gubern encarregada del logo li va demana al seu fill escriure el nom de Celeste i ell li va escriure en Z. Actualment és la tenda Desigual.

d) Jamboree a la plaça Reial. El nom de Jamboree ve del zulu, com a reunió de tribus, utilitzat pels escoltes. La cava del Jamboree ha sigut un referent del Jazz a tota Espanya situant-se al nivell de París o Londres. CSM. A través d’una parenta de la meva dona vaig adquirir uns dos-cents vinils de música de Jazz, tota una meravellà dels anys 70-80. Jo tenia el record del recital que va donar el Duke Ellington a Sta. M. del Mar i em vaig posar a treballar amb el meu amic el Pep Martí, gran coneixedor del Jazz, per començar a classificar les escoles i moviments dins del Jazz. I a conseqüència del tema vaig anar a diferents concerts al Palau de la Música, al Jamboree i a Terrassa. En sentit ampli la música dels negres; des dels cants espirituals al camp de cotó, el Gospels, Dixiland, El Blues, Estil New Orleans, Ragatime, El Swing, Bebop, Cool Jazz, El Soul, Fusió. El Jamboree ha passat per diferents èpoques, amb solistes de trompeta, piano, saxo en totes les seves variants, clarinet, bateria i percussió i un llarg etc. En Tete Montoliu, un jazzístic del piano, honorat internacionalment, hi va enregistrar un disc JAB. Jo també hi vaig ser al concert de Duke Ellington a Sta. Maria del Mar, el novembre de 1969 (FREEDOM). El va acompanyar la Coral Sant Jordi, dirigida per l’Oriol Martorell, va ser apoteòsic, difícil d’oblidar.

En acabar el recorregut tornem al lloc d’origen i al costat de la Font del Geni Català, observant la casa que va edificar el nostre besavi, Domingo Busquets i Vilà, en el pis 3°,2a hi va néixer en Carles Sauret i actualment propietat del germà del Joan Andreu en Josep M. Andreu Badell,

ESPEREM QUE HÀGEU POGUT SOMIAR AMB ELS NOSTRES TEMPS D’INFANTS!!! I US RECOMANEM FEU EL VOSTRE RECORREGUT PEL PATRIMONI DE LES BOTIGUES QUE ENCARA QUEDEN!!!