Imatge principal: Convent del Carme abans de ser enderrocat. Dibuix Lluis Rigalt, 1874.
Una particularitat de la finca del carrer dels Àngels 16, bastió de la família Sauret a la ciutat comtal, és que es va edificar sobre els terrenys de l’antic convent del Carme de Barcelona, que estava situat entre el convent dels Àngels i l’hospital de la Santa Creu. Aquest ocupava una basta extensió de terreny, l’equivalent a diverses illes de cases de la Barcelona actual, entre els carrers dels Àngels, Carme, Doctor Dou, Notariat i Pintor Fortuny.
L’església del Carme fou assaltada el 1835, juntament amb altres temples de la ciutat, durant les bullangues populars que ocorregueren aquell any com a forma de protesta pel suport dels eclesiàstics als carlins durant la primera guerra carlina (1833-1840). Com a conseqüència d’aquest fets, l’església del Carme quedà totalment incendiada, molts religiosos foren assassinats i la comunitat dels carmelites calçats que restà es va haver de dispersar. Aquest ordre mendicant portava 550 anys en el convent. La seva arribada a Barcelona podem datar-la al 1292 i sabem, per una làpida, que en el 1391 encara es treballava en la construcció del temple. Val a dir que el 1323, Jaume el Just, rei de la Corona d’Aragó, s’hostatjà en les seves dependències en una visita a la ciutat comtal.
Malgrat l’incendi de l’església, els demés edificis del convent quedaren pràcticament intactes i van ser expropiats. L’ajuntament els va aprofitar instal·lant-hi provisionalment la universitat provinent de Cervera, després de 128 anys d’exili a la capital de la Segarra com a part del càstig borbònic a la ciutat comtal per la resistència del 1714. Al convent del Carme hi funcionà aleshores l’Institut de segona ensenyança, bé com la “Universitat Literària” entre el 1842 i el 1871, fins que aquesta es traslladà definitivament a la nova construcció de la Plaça Universitat. Aleshores, els edificis del Carme foren venuts i el 1874 es van enderrocar les construccions. Seguidament, el solar es va urbanitzar i s’hi van edificar pisos entre el 1874 i el 1882.
Estructura del convent. El convent donava al llarg del carrer del Carme i l’àbsida era a l’esquena de la Rambles. Per les seves proporcions, la planta estava una mica aixafada per l’amplada respecte de l’alçada. La nau gòtica de cinc trams tenia el campanar tocant al carrer dels Àngels, la porta principal era lateral, donant a migjorn al carrer del Carme, gòtica al mig de l’església i tocant a l’àbsida l’altre porta coberta amb un gran plafó de rajoles de València, que amb els colors blau i blanc representava la Verge del Carme amb els escapularis. Tenia dos claustres que es trobaven els dos seguits, al llarg del carrer dels Àngels, al nord. Un dels claustres servirien d’inspiració a Elies Rogent per la construcció del claustre de la universitat
Tot i que en Francesc Sauret Roca, al ser metge-cirugià, havia der ser per força un home de ciència, també era un home religiós. No sabem si per superstició, o potser per la dissort que suposà la pèrdua de la dona i del fill petit, el 1894 va escriure una carta dirigida al Prior dels Carmelites a Roma, el 1894, comunicant-li els problemes de consciencia que carregava per haver comprat la finca del que havia sigut un temple profanat. El Prior General, el senyor Lluís M. Galvi li contestaria amb una carta escrita en llatí en la que el tranquil·litzà, per quedar el tema resolt en el Concordat entre l’Església i l’Estat Espanyol del 1851. També es donà garantia a l’interessat que els seus hereus que vinguessin a ocupar la casa i el terreny no rebrien cap molèstia ni acció contrària a justícia per part de l’ordre. Certament, hi deuria contribuir el fet que s’acceptés la suma de 1.800 lliures, donades lliurement i de forma espontània i com a almoina per en Francesc.
Val a dir que al 1853 en Josep Coll i Monal, que seria el futur sogre d’en Francesc Sauret Roca, adquirí la Verge Mare del “Amor Hermoso”. La figura seria beneïda pel bisbe de Barcelona en José Domingo Costa y Borràs i passà a les mans de na Teresa Coll quan el seu pare traspassà el 20 de gener de 1878. Posteriorment, passaria a la devoció de na Josefina Busquets Salvany, muller d’en Josep Sauret Coll. Aquesta imatge seria transmesa per en Xavier Sauret Busquets a la seva filla na Montserrat Sauret Manén, en ple segle XX. Es conta que en moments d’avalots i bullangues, els avantpassats vestien a la Verge de Pastoreta per evitar que fos ultratjada en el cas d’un registre a la casa. Les indulgències que consten en el certificat són les següents:
· Quaranta dies d’indulgència a tots els que resaven devotament una Salve davant de la Verge.
· Altres quaranta dies per cada Ave Maria, meditant per un espai de temps sobre una de les virtuts de la Verge amb l’intenció d’imitar-les, dient: Ave Maria Puríssima sense pecat concebut.
Restes del convent.
Al enderrocar-se el convent del Carme, el propietari del solar que construí els edificis va vendre’n la restes i aquestes van anar a parar a diferents llocs. La portalada principal seria adquirida per la senyora Maria Consol Moragas (marquesa de Moragas), que la faria traslladar i col·locar al municipi de Sant Adrià del Besós. Altres restes del convent com la verge de l’entrada principal, capitells, mènsules, columnes, escuts de benefactors i claus de volta es troben al Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i a la casa Museu Santacana, “l’Enrajolada” de Martorell.
Diuen que el comprador de la portalada havia tingut un duel a la zona de la Verneda, prop del riu, i que al sobreviure, penedit, volgué construir una ermita en aquell lloc, començant per aquest element de l’antic convent carmelità. La cosa no va anar endavant perquè l’ermita quedà per fer. Durant més d’un segle la porta quedà plantada en aquells terrenys de Sant Adrià fins que, l’any 1993, es va col·locar en una rotonda, a tocar de la ronda litoral, al seu pas per aquesta població.
Un episodi digne de ser novel·lat
El recull següent forma part del capítol de la novel·la d’en Carles Sauret Manén “Crema del Palau Reial-tocata i fuga de la saviesa“, basada en els fets narrats pel Canonge Barraquer i referits a la crema del Convent del Carme, l’any 1835. Val a dir que la bullanga s’inicià en una cursa de braus a la Barceloneta i foren atacats fins a vuit convents religiosos a la ciutat. Al Pla de Palau, la massa enfurismada destruiria l’escultura monàrquica de Ferran VII, davant del Palau Reial, que es pot veure també en la litografia d’Onofre Alsamora que encapçala la pàgina principal d’aquesta web.
Els personatges familiar principal que apareix en el capítol de la novel·la és en Josep Busquets Gaffarrot del que en tenim fe, va estar al convent abans d’anar a Sant Andreu de Palomar, l’any 1820. El narrador és en Domingo Busquets Vilà. També s’hi narra la carta que l’avantpassat Francesc Sauret Roca va enviar al Prior dels Carmelites calçats durant l’ocupació de la casa del carrer dels Àngels nº 16, l’any 1894. Aquesta casa va ser edificada en els horts del convent del Carme. També es descriu els fets familiars que es reprodueixen durant la crema de l’església de Santa Maria del Mar, l’any 1936 i la intervenció d’en Xavier Sauret Busquets ajudant als capellans.