El guia un xic picat llegí la lletra:
- “Serem 10 persones pel dinar……………però en cas de pluja no pujarem fins el dia següent…………
- Vet aquí lo que em feu, interrompé el Rector, jo arreglar-ho, fer el gasto i desprès no s’acosten. No, per mi francament, millor que marxeu que no pas que us quedeu. Estem massa escarmentats. Una vegada puja aquí un “fulano” que tingué que marxa com els llamps de la creu. De més a més, teniu aquí la carta i tot plegat que és un misteri.
Un parlament tant amable és capaç d’impressionar a qualsevol, eixís que decididament ens aixecarem per marxar, dignant-se, l’amabilíssim Sr. Rector acompanyar-nos fins el camí de baixada, on trobarem les fatigades donzelles que pujaven esperançades de trobar l’arròs a taula.
Quin desengany! Elles enviaren gentil salutació al Sr. Rector i tingueren per contesta:
- No pot ser. No pot ser. La carta de vostès no l’he rebuda.
- Doncs si no pot ser avui serà un altre dia. Respon el Sr. Rector.
- Ni ara ni mai, desapareixien, entre aquells murs solitaris feréstegues.
El mal carat, i poc hospitalari del Sr. Rector em feren conversar amb l’Esteve, tot diguem-te-li que aquests “tipajos” de capellans, a mi personalment em feien un descregut i la meua fe trontollava, encara que no ho manifestés, ja que ni s’havia dignat a oferir-nos un got d’aigua.
- Ell amb el seu somriure socarrat em diu “De tot hi ha d’haver en la vinya del Senyor”.
Abandonats del pastor, cansats del llarg camí, sentint la feridora escalfor del sol i algun badall, que palesava un estat patològic, mig amb gana mig amb son, baixarem escorreguts en busca de nous esdeveniments. Serien tràgics? Serien alegres? Ningú defallí, i això cal dir-ho ben alt, ningú mostra impaciència ni cansament. Sinó que en mig de tot ho regnava sempre, un esperit alegra i esperançador.
- “Desprès d’una pujada ve una baixada, desprès d’una expulsió ve una recepció!”, cantava l’Esteve, desentonat per cert,
Ens reveren molt bé la gana, i ens prepararen un dinar esplèndid en aquelles circumstancies i ens facilitarien llits per dormi una nit.
Dinaven a les 4 de la tarda quan feia 12 hores justes que ens trobàvem fora de casa. Estaven rebentats, els més petits s’adormien mentrestant parlàvem amb els masovers. Arròs a la casolà amb aviram rostit i cargols i una plata d’amanida molt complerta amb embotits de diferents tipus.